La pianista Laura Andrés i la cantant i violinista Marina Prades van presentar el seu espectacle original a la CavaUrpí: Els dos estels de Nadal. Amb dues sessions el passat dissabte 14 de desembre; a les 18 h i 20.30 h. On van interpretar un repertori nadalenc que oscil·lava entre les nadales més clàssiques fins a incursions a la bossa nova. I també, amb la reinterpretació de villancets clàssics sense el caire caspós i caduc que fa temps que els acompanya.
Prades comenta que l'actuació es podria anomenar biconcert, ja que "l'hem fet amb dos anys de diferència i aquest és el segon cop en què ho fem". Tot i interpretar alguns dels imprescindibles de Nadal, Andrés i Prades van voler capgirar el seu repertori buscant innovar amb algunes peces especials o poc comunes.
[caption id="attachment_326542" align="aligncenter" width="1000"]
Andrés i Prades tornaven a la Cava Urpí amb el seu show nadalenc / SERGI PANIZO (CEDIDES)[/caption]
Repertori nadalenc diferent
Seguint aquest fil, van iniciar el concert viatjant amb el públic a l'Argentina per conèixer una altra forma de viure les festes amb la cançó: "Navidad En Verano", un clàssic del folklore argentí destacat per la versió que va fer Mercedes Sosa. El públic va ser un instrument més durant l'actuació, un concert que les artistes van anomenar "interactiu".
Sense oblidar l'estela clàssica, van fer una fusió de dues nadales. On "Santa Nit" i "El noi de la mare" van combinar perfectament. Amb un toc molt més modern, van cantar "Entonces" de l'albacetenya Rozalén. Cançó que en paraules d'Andrés: "Ens parla de tornar a llocs de la nostra infantesa que ja no hi són. Una no vol tornar als llocs del passat, una vol tornar a "entonces"". Una altra peça amb participació del públic va ser "El desembre congelat" de les germanes Nedderman on Prades va poder lluir les seves habilitats vocals.
[caption id="attachment_326544" align="aligncenter" width="1000"]
Es van atrevir a reinterpretar clàssics del Nadal / SERGI PANIZO/CEDIDES[/caption]
Un concert interactiu
La inventiva va ser una tònica constant durant l'actuació, amb una triple reinterpretació de "White Christmas" amb tres estils diferents, balada, bossa nova i espetegant els dits. El costat més còmic d'Andrés, un dels estendards dels seus concerts, va ser amb la versió que van fer de "She" d'Elvis Costello. Des que l'artista britànic tindria un millor nom si s'anomenés Costelló fins a preguntar al públic: "Esteu preparats per a la cançó, "She" o no?". Un dels moments més dolços de la tarda va ser quan després que Prades i Andrés felicitessin el públic per saber-se perfectament la lletra de la tonada "Escriurem" de Miki Núñez. Una nena d'uns deu anys va respondre directament a la pianista dient que li agrada molt aquesta cançó perquè: "Els de la classe de sisè la fan servir quan se'n van del pati a la meva escola". Guanyant-se tota la tendresa del públic.
[caption id="attachment_326545" align="aligncenter" width="1000"]
El públic va poder participar en el concert / SERGI PANIZO/CEDIDES[/caption]
"Ara ve Nadal, no matarem res!"
Els dos estels de Nadal també van preocupar-se pel caire caspós i caduc de molts dels villancets tradicionals i va ser per això que van decidir reinterpretar els clàssics amb estrofes com: "Ara ve Nadal, no matarem res!" Provocant un seguit de rialles entre el públic. Una altra de les bromes recurrents va ser la d'interpretar la cançó "La Marina sta morena" dels Figa Flawas en els moments menys inesperats; canviant també la lletra a la primera persona. L'esplèndid final del concert, amb un públic cada cop més participatiu, totalment in crescendo, va ser la fusió del "Last Christmas" de Wham! (amb un elegant pizzicato de Prades al violí) i el "Ti Amo" d'Umberto Tozzi, que plogui, nevi, faci fred o se celebri Sant Joan o Sant Esteve és un himne atemporal.
[caption id="attachment_326546" align="aligncenter" width="1000"]
SERGI PANIZO / CEDIDES[/caption]
