Amb 'Fuita', el Teatre Sant Vicenç ens porta una potent representació marcada pels girs de guió i les sorpreses. L'obra del prolífic dramaturg barceloní Jordi Galceran, és una comèdia negra que narra el punt d'inflexió en les vides d'un seguit de personatges. On un polític corrupte que just acaba de dimitir es planteja el suïcidi com a única escapatòria pels seus problemes. 'Fuita' encara es pot veure els dies 17, 18 i 26 de gener.
El ritme és trepidant i la direcció és a càrrec d'Agustí González. Contratemps i casualitats, que potser no ho són tant, marquen un argument farcit d'humor i situacions incomprensibles. Els aguts diàlegs serveixen com a eina a una trama que sacseja al públic sense parar. Sota tota aquesta irreverència també hi ha espai per la crítica social, ridiculitzant als personatges però sense recórrer a la simple caricatura. [caption id="attachment_328828" align="alignnone" width="700"]
JUANMA PELÁEZ[/caption]
Un xalet com a detonant
Els protagonistes es troben en situacions de tensió constant, i aquesta gran pressió fa que ens endinsem en la seva naturalesa; descobrint els seus neguits i ambicions. Aquestes relacions entre personatges al límit retrotrauen al millor David Mamet. Pel seu costat, les farses i l'humor que prové d'enganys i equivocacions recorda a l'obra: 'La gàbia de les boges' de Jean Poiret, però poc més es pot dir sense fer-ne espòiler. Tota la trama es desenvolupa en un xalet. Que l'escenografia recrea de forma simple, però efectiva; apropant l'audiència la deshumanitzada llar d'un polític; on cap element és acollidor i les finestres són curiosament petites. Aquest habitatge determina el destí d'Isidre (el governant involucrat en un cas de corrupció i protagonista). [caption id="attachment_328829" align="alignnone" width="700"]
JUANMA PELÁEZ[/caption]
Personatges ridículs i realistes
L'actuació d'en Xeui Jiménez, ens permet conèixer els matisos d'un home egocèntric, influenciable, involuntàriament còmic i estranyament ingenu (per a un conseller de la Generalitat). D'improvís apareix en escena la Vicenta, venedora ambulant de proteccions per evitar fugues de gas. Un personatge agut a qui sempre li queda una última carta dins la màniga. Neus Caparrós representa amb facilitat les diferents cares d'aquesta peculiar dona i amb rapidesa es guanya al públic. Els secundaris complementen perfectament la parella, però entre ells sobresurt la interpretació d'Esteve Pou com a pare de la Vicenta. Destacant, sobretot, la part més expressiva de la seva actuació. Amb ell es produeixen els moments més ridículs i desperta fortes rialles entre els espectadors. [caption id="attachment_328830" align="alignnone" width="700"]
JUANMA PELÁEZ[/caption]
Tot i que l'obra és del 1994, la seva temàtica és totalment contemporània. I qualsevol membre de l'audiència pot identificar fàcilment un bon grapat de polítics que encaixarien en el paper de l'Isidre. La hipocresia com a ordre del dia i l'estudi de les contradiccions humanes ens apropen als personatges. Però, també, la diversió i l'entreteniment. En una excel·lent representació del Sant Vicenç, on el públic durant una mica més d'hora i mitja pot aprofitar aquesta 'fuita' per fugir de les preocupacions del dia a dia i gaudir d'un entretingut espectacle.
