- Obres de Mozart, Mendelssohn, Mascagni, Txaikovski.
- Patricia de No, flauta. Trio de cordes Claret.
- Teatre Principal de Sabadell. 24-1-25.
El quartet amb flauta és una formació de cambra francament atípica en els nostres dies, però que en el passat formava part del que la musicologia i el negoci musical coneixien com a
Hausmusik. És a dir, música que interpretaven músics afeccionats, a vegades, amb un considerable nivell tècnic, en l’àmbit domèstic i en palaus. Honorant aquestes formacions, Patricia de No i el Trio de corda Claret van obrir el concert del mes de gener al Teatre Principal amb
Quartet núm. 1 en Re major Kv 285 de Mozart.
Aquesta va ser una sessió atractiva per comptar amb artistes del país que, encara que ja no s’englobin dins el concepte que hauria de caracteritzar “Joventuts”, troben una oportunitat per oferir programes i participar de combinacions instrumentals que retornen part de l’amplitud de l’ecosistema musical pretèrit; avui en dia quasi bé considerades relíquies musicals i projectes només vàlids per a comeses discogràfiques.
[caption id="attachment_330801" align="alignnone" width="700"]
Patricia de No, a l'esquerra, actuant amb el Trio Claret / DAVID CHAO[/caption]
No obstant això, la vetllada va deixar divisió d’opinió: una majoria del públic va sortir satisfet per l’opció d’escoltar melodies molt conegudes; mentre que un petit grup tendia cap a una opinió escèptica davant uns resultats desiguals que van anar de menys a més i davant una proposta massa farcida d’arranjaments amb només una obra originalment escrita per a aquesta combinació. En conseqüència cal advertir dues qüestions. D’una banda, el repertori va tendir massa cap a transcripcions de “clàssics populars” i s’hi va enyorar alguna peça representativa d’un gènere que, com deia a l’inici, té una literatura expressa i que va tenir difusió comercial amb obres de Ries, Doppler o Ryba.
D’altra banda, en l’execució es va enyorar la tensió i l’arravatament melòdic i emocional característic de l’
Intermezzo de Cavalleria rusticana sense la tensió i l’arravatament melòdic i emocional en un arranjament que, sincerament, semblava desinteressar-se de la tensió emocional, el vibrant cant al registre agut i el accents marcats, després des les dues peces d’
El somni d’una nit d’estiu de Mendelssohn que oposaven lirisme i pols rítmic amb el
Nocturn i l’Scherzo servits amb correcció. En aquest sentit molt més engrescadora va ser la suite d’
El trencanous de Txaikovski, la més ben transcrita i millor recreada, on Patricia de No també va prendre el flautí per la Dansa russa i amb detalls com el molt ben resolt del salt d’octava en la frase a la flauta sense trencar la continuïtat.
El proper divendres 14 de febrer amb un programa clàssic amb el Quartet Cosmos i tres obres repertori amb Haydn, Brahms i el sabadellenc Benet Casablancas.
