Joan Llonch i Salas (1902-1976) va ser un d’aquells personatges d’una dimensió tan ample que costa de trobar. Empresari tèxtil, polític i mecenes amb una sensibilitat extraordinària per la cultura. Home fort en el Banc Sabadell, que fins i tot arriba a presidir uns mesos abans de la seva mort. President de l’Acadèmia de Belles Arts abans d’arribar als 30 anys. Catalanista monàrquic influent a la Lliga Regionalista, líder del partit a Sabadell, sota la plena confiança de Francesc Cambó. Conreador d’amistats tan dispars com les dels escriptors Josep Pla i Joan Oliver. Tot això i molt més, de fet. Un llarg etcètera que l’historiador Josep Lluís Martín Berbois resumeix amb un volum de 600 pàgines, fruit d’una extensa recerca, Joan Llonch i Salas. Emprenedor, mecenes i polític catalanista (Fundació Ars).
Aquest dimarts es presenta el llibre documental al Cercle d’Economia, amb la presència de l’autor; el president de la Fundació Ars, Manuel Costa; el doctor en economia i ciències empresarials Joan Llonch, net del protagonista; i el catedràtic d’història econòmica Carles Sudrià. L’acte començarà amb unes paraules de benvinguda del president del Cercle d’Economia, Jaume Guardiola.
“És un personatge que costa de trobar”, confirma Martín Berbois, que fa més de 20 anys que coneix la figura de Llonch i Salas, descobrint-la a través de la tesina sobre la Lliga a Sabadell, la seva correspondència, arxius familiars...
En el vessant polític, va ser un home que des de petit va viure la política catalana a través del seu pare, diputat a les Corts per Sabadell. “A partir dels anys 30, agafa responsabilitat a la Lliga, amb escrits al Diari de Sabadell i a la Veu, el contacte amb líders com Cambó... S’enlaira políticament, però això queda estroncat”, explica l’historiador. Amb l’esclat de la Guerra Civil, Llonch fuig per por de represàlies anarquistes i comença a treballar a l’Oficina de Propaganda i Premsa, del bàndol nacional, amb Cambó al capdavant. “No és franquista, però fuig per por que algú es prengui la justícia per la seva banda”. Una vegada torna, es dedicarà a reflotar la seva empresa tèxtil, que havia estat col·lectivitzada.Cap al final de la seva vida, planteja a diversos polítics la possibilitat de refundar la Lliga.
Va tenir diversos càrrecs en el Banc Sabadell, del qual el seu avi va ser un dels fundadors. “El seu nom sempre sonava per la presidència, però alguns consideraven que era massa catalanista i que els hauria portat problemes”, afegeix Martin Berbois. Era la mà dreta de Ferran Casablancas, fins que el 1976 és president, però només per uns mesos, perquè mort per càncer.
No va abandonar mai el mecenatge cultural de novel·listes, poeetes, pintors... “Compra quadres a qui ho passa malament econòmicament i ajuda a publicar llibres d’escriptors encara que estiguis en una altra galàxia política”. Era l’organitzador, també, dels Dillunsos a Can Llonch, tertúlies de tarda, nit i matinada parlant de música, cultura i política.
