- Obres de Haydn, Casablancas i Brahms. Cosmos Quartet.
- Teatre Principal // 14-2-2025
Fa exactament quatre anys, també en el concert de febrer, el Cosmos Quartet va debutar en el cicle de Joventuts Musicals de la ciutat. Aleshores vaig destacar que la formació estava en la rampa d’enlairament. Ara ja és un dels quartets catalans de referència avalat per premis i per les actuacions a nombrosos auditoris com el Palau de la Música Catalana que les dues darreres temporades ha acollit recitals amb algunes de les obres programades a divendres a Sabadell.
Per exemple el Quartet núm. 2 de Johannes Brahms que recreen amb un so de conjunt ric, ben concertat en una realització magnífica, refinada i idiomàtica: des de la delicadesa i varietat en les aparicions del segon tema del primer moviment al trio de l’Scherzo puntejat amb finor, passant per un Andante moderato magníficament clos amb un fraseig que semblava poder perllongar fins a regions abismals fent gala d’un rubato i jocs dinàmics seductors amb una cantabilitat i línia on s’hi albira el mestratge dels grans intèrprets.
En aquest sentit el Cosmos Quartet ha guanyat brillantor i múscul en passatges expansius (tant en dinàmiques com en sensibilitat) i ha polit la construcció formal en benefici de la definició entre registres expressius; alhora que segueix tocant amb intensitat, encert en les respiracions i en els balanços entre les veus que en defineixen la textura. D’una banda, Satué sent la veu líder davant el segon violí i la viola de Bernat Prat i Lara Fernández que mostren una entesa mitocondrial tant en el fonament del grup com en la conjunció com a segones veus o veus contrapuntístiques que el violoncel d’Oriol Prat completa amb gran mal·leabilitat tant des del lirisme com en l’acompanyament més essencial. Quelcom perceptible particularment al darrer moviment del citat quartet de Brahms i al Quartet Opus 71 núm. 2 de Haydn, que va destacar pel caràcter gràcil, expressiu i motriu a grosso modo i per detalls com el pas a la secció B des del pedal i sforzandi del violoncel al relleu del segon violí a la corda greu en el segon moviment.
I és que les seves les cites del Cosmos Quartet cal marcar-les en l’agenda musical gràcies a una maduresa com a conjunt reconeguda per la crítica especialitzada i avalada pels dos enregistraments en disc compacte. D’aquesta manera s’han posicionat com un referent interpretatiu que domina la tècnica en tot el recorregut i varietat de repertori que van, com en aquest concert, des dels orígens del quartet com a gènere fins a les obres creades ex professo per a ells o altres formacions presentant amb la màxima exigència obres del repertori contemporani com el Quartet núm. 4 Widmung de Benet Casablancas.
Es tracta d’una obra perfectament associable a l’univers creatiu del compositor sabadellenc per la coexistència de la cerca de la gran forma en la concisió aforística on cada detallat està ultrapensat, en la transició gradual contrasta pel canvi sobtat i per la complexitat polifònica amb què violentes densitats altament enrarides, així com l’exploració d’espais més transparents dels quals ix tant un expressionisme refinadament líric com un sentit constructiu i fermesa estructural que transita per aquells estancament tant estudiats per ell mateix al seu llibre Paisajes del Romanticismo musical (Galaxia Gutenberg, 2020). En aquesta línia i amb un verb personal compleix com a pòrtic del Quartet Opus 130 de Beethoven, segons les pautes de l’encàrrec del Quartet Casals per a la gira internacional amb els quartets de Beethoven de fa uns anys.
El mateix Casablancas va fer de mestre de cerimònies amb una introducció transversal i pedagògica per a entendre el relleu compositiu de les peces, esmentant detalls concrets d’un programa que, a risc de caure en prejudici, serà de les sessions més satisfactòries del present curs en el cicle comandat per Joana Soler.
