Les arts han sumat un aliat per a fer-se estimar. El neurocientífic David Bueno publica L'art de ser humans, un assaig amb què va guanyar el Premi Josep Pla. Hi divulga, entre altres coses, per què llegir, anar al teatre o pintar quadres entrena el nostre cervell per ser més empàtics, flexibles i, potser, feliços. Va presentar el llibre dimarts passat al Gremi de Fabricants, en les jornades literàries prèvies a Sant Jordi.
Per què ens defineixes com a Homo artisticus?
El nom que ens hem posat a nivell científic és homo sàpiens, que vol dir que som persones que saben o que adquireixen coneixements. Però això no ens fa únics, tots els animals saben alguna cosa del seu entorn. Una altra cosa és que nosaltres tinguem un grau extremadament més elevat de coneixement. En canvi, som l'única espècie que fa art, en gaudeix i l'utilitza amb un propòsit d'adquirir coneixements i transmetre'ls. Fa 80.000 anys ens vam convertir en artistes, tal com demostren les pintures rupestres.Les arts ens ajuden a ser més feliços?
S'ha demostrat que llegir poesia activa l'estriat, una zona del cervell que ens aporta sensacions de benestar, plenitud i recompensa. A cadascú li funcionarà una cosa diferent, però davant d'una obra d'art, un quadre o una escultura, tots tenim la tendència a parar i a mirar allò que ens està transmetent.
El metge ens hauria de prescriure dosis d'art!
Doncs jo penso que sí! S'hauria de recomanar als pares que els seus fills facin alguna activitat artística. La dansa i les arts escèniques són importantíssimes. No hi ha cap infant que no quedi embadalit davant d'una obra de teatre, per descomptat adequada a la seva edat. No sabem què pot estar pensant, però allò l'està apel·lant i li activa processos cognitius dins del seu cervell.
Ho portem a dins?
Les arts són innates a l'espècie humana. Som artistes de naixement. Si deixes un llapis a un infant, començarà a fer gargots i després intentarà entendre què és allò. S'ha vist que els infants fan servir raonaments filosòfics, metodes científiques sense que ningú no els hi hagi ensenyat. Les arts permeten explorar i manifestar la capacitat de coneixement, d'homo sapiens, d'una manera vivencial.
I en cas dels adults?
Exactament igual. Per exemple, una bona obra de teatre és aquella que ens interpel·la i que ens permet posar-nos a la pell d'un personatge. Això ens fa guanyar en empatia, ens permet viure situacions vitals que no haguéssim viscut mai. Per tant, ens fa entendre millor el món que ens envolta, les persones que ens envolten i a nosaltres mateixos en relació amb els altres. No vivim aïllats. Cadascú és en relació amb els altres. L'art és una manera de descobrir-nos a nosaltres mateixos.
Com seria una bona dieta cultural?
Abans que res, cada dia hauríem de permetre'ns com a necessitat tenir una estona sense res programat, simplement per badar. No fer res especial. I una de les coses que podem fer, que no cal que sigui cada dia, és consumir algun tipus d'art. Pot ser llegir una bona novel·la, escoltar música o veure una pel·lícula. O anar a sopar en un d'aquests restaurants que preparen plats que són art, no només de gust, sinó visual. I anar incorporant-hi cadascú les seves preferences. A mi, personalment, el que més m'agrada és la poesia, la filosofia, el teatre i la dansa.
Doncs tenim l'agenda atapeïda i la societat ens fa sentir que les arts són inútils.
No, no. Primer, ens l'atapeïm nosaltres. Ens han educat o ens hem autoeducat en la creença que, si estàs 10 minuts sense fer res, és que estàs perdent el temps. Això és mentida. Tenir mitja hora o una hora sense fer res al dia és fantàstic. Rebaixes l'estrès, et resitues, acabes xerrant amb la persona que tens al costat o amb tu mateix o fent qualsevol activitat. L'altra cosa és que, en una societat on sembla que tot ha de tenir un profit econòmic, sembla que les arts no serveixin de res. Quin profit tens en una exposició de quadres? Les arts tenen molt profit pel teu cervell. No és profit econòmic, és benestar. És qualitat de vida.
S'ha d'entrenar el plaer per les arts? Perquè potser algú es posa davant d'un quadre i no sent absolutament res.
És trobar què et fa gaudir. No cal que tots ho fem tot, no acabaríem mai. És qüestió de treballar les coses que sí que et desperten alguna cosa. Però el problema no és aprendre a gaudir. Sinó no desaprendre a gaudir. Els infants remenen el culet quan poses música, estan ballant. Quan pinten amb els dits, perquè així no pensen ni amb el pinzell, estan gaudint. I si s'embruten, per això s'han inventat les rentadores. Per no deixar de gaudir d'això, el que no hem de fer és considerar les arts com una cosa accessòria i de segona. Si ens acostumem a gaudir de tot això dins del sistema educatiu i a les famílies, que són el nucli central de la societat humana, no caldrà potenciar el gaudi per les arts perquè ja no l'haurem perdut.
A les escoles s'hauria de fer teatre?
Sí, perquè obliga els infants a empatitzar, a coordinar-se amb els altres i a ser flexibles. Jo he anat a veure alguna obra de teatre dues o tres vegades perquè eren tan intenses que necessitava més temps per absorbir tot allò que estaven comunicant. Doncs cada vegada hi havia alguna escena amb algun matís diferent: el personatge entrava una mica més d'hora o aquell objecte queia a terra... I s'han d'adaptar. Això és flexibilitat cognitiva, que és crucial a la vida. La vida és dinamisme. O ens adaptem o patirem mentalment.
Quins altres canvis hauríem d'introduir en l'educació?
En aquest moment a primària, aproximadament, el 10% del currículum està dedicat a les arts. Fer molt més, a vegades, tampoc no acaba de ser pràctic. Jo aposto per aprofitar les altres matèries per fer activitats artístiques. No és que facin que ho aprenguis millor, però t'ajuden a viure millor d'allò que estàs aprenent. Un exemple que poso sovint és que a primària, quan estem aprenent a multiplicar i a dividir, podem preguntar quina melodia associen a cada operació. Personalment, la multiplicació em ressona a una cançó de heavy metal, que et fa pujar. I una divisió, a una balada. Un altre exemple: quan fem biologia cel·lular a l'ESO, per què no ens aturem un moment i, per grups, demanem que busquin per Youtube quina dansa fan els orgànuls de la cèl·lula?
En què es diferencien un cervell estimulat per les arts i un altre que no ho està?
Això és molt difícil de dir, perquè cada cervell és diferent. Però sí que les arts potencien la plasticitat neuronal, que és la capacitat de fer connexions noves per absorbir coneixements. I una altra és la flexibilitat cognitiva, que és la capacitat de pensar amb diferents alternatives davant d'un mateix repte, o d'anar canviant el teu curs d'acció a mesura que vas avançant cap a una solució determinada. Tu tens molt clar què vols dibuixar, però a mesura que vas dibuixant, vas veient que potser quedaria millor una cosa aquí o allà. Això és plasticitat i flexibilitat. Jo quan vaig escriure el llibre tenia unes idees molt clares, però al final surten coses que no havia pensat. Per què? Perquè pel camí vas tenint idees noves.
Com a conclusió, més feliços, flexibles i intel·ligents?
La paraula intel·ligència sembla que estigui mal vista, per això dic més capacitat d'adaptar els coneixements a l'entorn. Però sabem que no hi ha miracles. Una persona que utilitzi les arts habitualment no es cura de res. Ni per això seràs extremadament feliç, també tindràs moments que estaràs fotut. Però sí que t'ajudaran a viure més bé.
