El darrer musical de la mítica companyia La Cubana, L’amor venia amb taxi, interpel·la directament la vida de l’artista Ariadna Clapés. Per això és una bonica casualitat de la vida que en sigui una de les protagonistes. O potser no és tanta casualitat, perquè aquesta oportunitat que qualifica com “el somni de qualsevol actor” que arriba després de picar pedra.
La Cubana porta amb humor, improvisació, participació del públic, nostàlgia i ritme trepidant un homenatge al teatre aficionat de Catalunya, al Teatre Romea. És un musical de gran format que reivindica aquesta flama inesgotable amateur –en el sentit de no veure-hi ni un duro, però a vegades molt professional– que tant coneixem a Sabadell amb companyies i espais com la Faràndula, el Sant Vicenç, el Ciervo, Espai Àgora, la Bàscula, Palestra, Teatre del Sol, Euterpe, Teatre Pista Rubión... És un espectacle únic que pica l’ullet a l’obra de Rafael Anglada, ambientat en la Barcelona franquista del 1959, però que se surt de l’original amb cançons d’abans i d’ara. La crítica s’ha desfet en elogis.
“Vaig fer el càsting i resulta que hi encaixava. Per mi, ha estat un canvi vital i professional absolut. El març de 2025 estava presentant el treball final a l’Institut del Teatre i ara soc aquí. Els astres han volgut que segueixi en aquest camí”, explica Clapés, una de les impulsores de la companyia Les Biaix.
Des de l’estrena el setembre, s’ha adaptat a un ritme molt exigent, amb 7 funcions per setmana. I ha après molt: “Sobretot a fluir, a estar molt desperta, a no preocupar-me per un guió que va enriquint-se amb els canvis perquè és una obra molt viva”, expressa, per tot seguit afegir, agraïda: “Tinc un grandíssim equip al costat que m’ha ajudat molt en tot”.
El director i fundador de La Cubana, Jordi Milán, buscava referències documentals de 1959 per al vestuari. Clapés va ensenyar-li àlbums fotogràfics de la seva àvia fent teatre a la Faràndula. “Li van encantar! Tant, que acompanyen la cançó que tanca l’espectacle”. Però és que encara hi ha més coincidències entre la vida de Clapés i l’homenatge que es fa al teatre amateur. “Els meus avis es van conèixer fent Els Pastorets, que és precisament com comença l’obra”.
I encara més: “Els meus pares també, es van conèixer a l’esbart!”. I un altre motiu perquè a casa estiguin tan orgullosos que no passin per la porta: s’han utilitzat les partitures de melodies com Cançó d’amor i de guerra o Els vienesos del seu besavi, que havia estat director d’orquestra. “Són cançons que m’havien cantat de petita. Molta gent surt emocionada perquè tot això ho han viscut, encara que no hagin fet mai teatre. Reconeixen aquesta herència cultural d’un temps en què no es podia parlar català, riuen i ploren amb les històries boniques”.
