Anna Maria della Pietà, Clara Schumann i Consuelo Velàzquez són tres noms de dones que, si l’univers fos un lloc més just, abandonarien els marges de la història de la música per ser encara més conegudes. Per això cal continuar-les reivindicant, tal com fa l’espectacle El combat de les oblidades. Ràdio, dones, música i memòria, creat per la periodista i musicòloga empordanesa Victòria Palma, que també hi fa de narradora. Dirigit per Clara del Ruste, arribarà al Teatre Principal el 25 d’octubre, a les 20h.
És un espectacle de ràdio-teatre protagonitzat per tres de les millors comunicadores del país: Agnès Marquès, Marta Vives i Elisenda Roca. Raquel Sans s’hi suma amb un rol secundari i en papers complementaris d’homes, que reforcen les homenatjades, hi ha Martín Llade i Enric Calpena. “En un estudi de ràdio, tres protagonistes parlen en primera persona de tot el que van fer i del que no. No són víctimes, aquest mantra s’ha de trencar. Són dones valentes que lluiten a la societat i a qui els ha caigut al damunt la llosa de l’oblit. Nosaltres les recuperem i les posem al lloc on toca a través de diferents veus meravelloses”, explica Palma, qui va crear l’espectacle per encàrrec del Palau de la Música i basat, en part, en el programa de Catalunya Música i llibre Femení Singular. Exactament 168 talls de música i efectes especials vesteixen l’espectacle, en què “aprens, gaudeixes i, fins i tot, plores”. En directe i a l’escenari hi haurà la primera tècnica de so de Catalunya Ràdio, Mariví Pérez Romanidy.
Anna Maria della Pietà va ser una violinista abandonada quan tenia mesos a l’Ospedale de la Pietà, a la Venècia del segle XVIII. Hi donarà veu Agnès Marquès per reivindicar-la com l’alumna prodigiosa d’un Antonio Vivaldi que, fins i tot, li dedica alguns concerts per a violí. “A l’espectacle hi apareixen personatges masculins que donen ales a les protagonistes. Ometre’ls seria esbiaixar la seva història”, explica la creadora.
De Clara Schumann, interpretada per Marta Vives, se’n rescabala la figura, primer de tot, emmarcant-la en el seu context familiar i, després, evidenciant-ne una brillantor descomunal. “Va ser una gran pianista i una compositora notable. Va tenir vuit fills i diversos avortaments. Ella va ser les mans que van fer conèixer la música del seu marit. El seu pare li veia tan talent que no volia que es casés”, narra l’empordanesa.
El Bésame mucho que potser has cantussejat alguna vegada amaga una bona història que reviurà Elisenda Roca. La pianista mexicana Consuelo Velàzquez treballava en una ràdio als anys 40 interpretant música rere el pseudònim d’un inventat músic europeu polonès. Mentre els homes eren a la guerra, les mares i les amants s’aixoplugaven compungides en els boleros que Velàzquez interpretava. De tant en tant, hi colava alguna de les seves composicions, com aquest Bésame mucho que en revelaria la identitat.
