Espai Foc Ventura homenatja l’artista sabadellenca Carme Gutés Gual (1924-2022) amb una exposició dels seus tapissos que, tal com descriu la doctora en Història de l’Art Ana Fernàndez Àlvarez, “no són punt de creu o macramé, per molta càrrega històrica decorativa que tingui a l’esquena”. Per la seva plasticitat creativa i la singularitat, les obres de Gutés són el millor al·legat per incloure la tècnica del tapís en un lloc privilegiat a dins de les arts plàstiques. Paisatges, motius geomètrics i fins i tot aquell Sabadell desaparegut són algunes de les obres que l’artista té repartides a llars sabadellenques, a la resta del país i, fins i tot, per Europa. Unes quantes d’aquestes obres es podran veure a l’exposició Recordant a la Carme, de la sala cultural de Via Massagué fins al 15 de gener.
“Gutés mai fa una obra igual que una altra, sempre té la voluntat de singularitat a cada treball. Aquesta actitud col·loca la seva producció més enllà del mer artesanat”, apunta Ana Fernández, sobre l’exposició. La doctora en història de l’art reivindica la tècnica del tapís: “Com ja va passar amb el gravat, fins fa molt poc infravalorat, ara, ocupant el lloc i l’estima artística que li pertoca, és hora d’adonar-nos que a la tècnica del tapís també li correspon ocupar un lloc dins les arts plàstiques”. I afegeix: “Com cap altra tècnica, el motiu artístic i el suport es materialitzen a la vegada, no existeix un sense l’altre”.
Carme Gutés va començar des de ben jove arran de la seva experiència laboral en la indústria tèxtil. Posteriorment, va estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts, sota el mestratge d’Antoni Angle i Manel Rallo. També es va formar al taller de Maria Assumpció Raventós, a Barcelona, “considerada una de les grans artistes catalanes del tapís”. També es va formar al taller l’Arrel, a Sabadell. Després, l’artista va ser docent al Centre Cultural de Barberà, al de la Romànica, Ciutat Badia, a l’Escola Joanot Alisanda i a l’Escola Narcís Giralt, així com al seu taller.
“El seu estil és figuratiu i de gran format. Experimentava amb diferents elements per ordir, utilitzava collage i a vegades peces de ceràmica”, ressalta l’exposició a Espai Foc Ventura. L’artista s’encarregava del tintatge de fils, que eren de raió, llana, lli, cotó i seda. Algunes de les seves exposicions van ser a l’Acadèmia de Belles Arts, a la botiga Ventura i a l’Espai Foc. Va escriure el llibre Les cases on vaig viure 1924-1948, un recull de les seves vivències a la ciutat i inicis al món dels telers.
Carme Gutés va rebre un homenatge pòstum el juliol 2022 al Museu d’Art amb una cinquantena de persones, entre familiars, amics i exalumnes. Aquell dia es va oficialitzar la donació d’un dels seus tapissos al Museu d’Art.
