Els Cinemes Imperial de Sabadell han projectat aquest dissabte 4 d’octubre Estrany riu, el debut en el llargmetratge (després de diversos curtmetratges estrenats) del cugatenc Jaume Claret Muxart, una pel·lícula guardonada al Festival Internacional de Cinema de Venècia amb el premi a la millor contribució artística que atorga la crítica independent.
La projecció, que s’ha celebrat a les 20.30 h, ha comptat amb la presència del protagonista Jan Monter, en la seva primera pel·lícula, i de la directora de càsting Martina Roura, figura clau en la selecció de Monter i d’altres joves intèrprets que s’han estrenat al cel·luloide amb un projecte d’aquest nivell.
- Martina Roura, directora de càsting
- DAVID CHAO
Monter és un dels grans descobriments del film, amb una interpretació intensa i plena de matisos en un paper de gran complexitat. Completen el repartiment Nausicaa Bonnín i Jordi Oriol, que interpreten els pares protagonistes, Bernat Solé i Roc Colell com a Biel, el fill adolescent de 14 anys, i Guiu, el més petit, juntament amb Francesco Wenz.
- La projecció d`Estrany riu a l`Imperial
- DAVID CHAO
Terriblement personal i onírica, el film ens parla d’aparicions estranyes que s’apropen al gènere fantàstic, del conflicte entre la realitat i el somni i del despertar sexual. L’argument segueix l’adolescent Dídac, que viatja amb la seva família en bicicleta per les vores del Danubi, fins que un dia un noi emergeix de les aigües i ho canvia tot: a ell i la seva relació amb la família.
A molts espectadors, Estrany riu els pot recordar Call Me by Your Name, de l’italià Luca Guadagnino, però Muxart s’inclina més cap al slow cinema, amb un estil proper a Carla Simón o al mestre de la nouvelle vague Éric Rohmer. Com en el cinema de Rohmer, els espais oberts i la natura esdevenen un personatge més de la història, un element que modela i defineix els protagonistes.
- El cartell de la nova pel·lícula de Jaume Claret Muxart
- DAVID CHAO
Aquesta és una pel·lícula que cal veure en una sala amb pantalla gran: les seves imatges cuidades i delicades evoquen, per moments, la fotografia de Néstor Almendros en els films de Rohmer o del nord-americà Terrence Malick. Estrany riu flueix amb serenitat i ens recorda, en un món saturat de paraules, que els silencis i les imatges poden revelar millor que cap discurs l’ànima de cadascú.
