Jaume Madaula portarà teatre al cementiri de Sabadell. L’actor hi estrena aquest cap de setmana amb entrades exhaurides El dol és aquella cosa amb ales, que després farà gira per cementiris d’Espanya. És un monòleg dirigit per Pablo Molinera i amb dramatúrgia de Prisca Villa en què el sabadellenc interpreta els diferents personatges de la novel·la homònima de Max Porter (2016). L’obra es presenta com “una carta d’amor a la seva família, als vius i als morts, però també a la poesia, els contes, les faules, els assajos i el teatre”. Hi combina narració, prosa poètica, humor negre i reflexions filosòfiques.
La part antiga del cementiri de Sabadell serà un personatge més d’aquesta obra que tracta el dol per “acostar-nos a la mort, incorporar-la i fer-la fèrtil”, segons Madaula. “La mort és irrefutable, una part del joc de la vida, així que prou de col·locar-nos en un lloc de víctimes i que ens agafi per sorpresa”, afegeix. És el que explica que li va passar d’alguna manera quan tenia poc més de vint anys: “Quan la mare va morir, vaig sentir que fins aleshores ningú m’havia explicat les regles del joc. No les tenia integrades. D’això fa molt temps, però haver treballat amb aquesta obra m’ha servit per col·locar a lloc altres coses, perquè el dol també són llocs, persones i etapes”.
Va ser revelador llegir la novel·la de Max Porter, que posa el focus en una família on mor la mare i el pare queda devastat i encallat en el dol mentre cuida els dos fills. Durant el procés els acompanya un corb, enigmàtic i protector, a vegades grotesc, que s’instal·la a casa. Símbol del dol, es quedarà amb ells fins que ja no el necessitin, “com si fos una mena de Mary Poppins més fosca”, comenta l’actor. Com a les faules, també hi ha un dimoni a qui li agradaria que la família “continués enfangada”.
Fa un any i mig que Madaula prepara aquesta obra, un exercici interpretatiu monumental que ha pogut tirar endavant gràcies al finançament de la Funerària Torra i l’Ajuntament de Sabadell. S’ha envoltat –explica– d’un equip a qui admira i amb qui té ganes de treballar. Ha posat en pràctica l’obra al cementiri de Camallera i al de Celrà, a més d’haver fet funcions obertes a Pontós. “És un plaer arribar a l’estrena amb l’obra tan ben preparada”, comenta Madaula, qui reconeix que li agradaria interpretar-la molt temps, “com Sergi López, que porta 20 anys amb Non Solum”. De moment, la portarà a cementiris de Barcelona i és possible que li facin un lloc a la programació del Grec. Començar a Sabadell, on l’escenografia de Kike Blanco realçarà el cementiri, li fa il·lusió.
Madaula ha pogut tirar endavant la idea gràcies a coincidir amb Xavier Pons Torra, conseller delegat de Torra. “Sempre hem col·laborat amb la cultura. I en aquest cas, portar-hi teatre ens ajuda a fer que el cementiri es vegi com alguna cosa més que un lloc fúnebre”, explica.
L'actor es pot veure aquests dies a la gran pantalla com a protagonista de la comèdia Mario, de Guillem Miró.
