El síndic de greuges de Sabadell, Josep Escartín, encara l'any nou amb nous reptes i tanca l'any amb un rècord en el nombre de casos tractats des de la seva institució. Assenyala quins són els principals reptes de la ciutat i les queixes més recurrents que ha atès a les seves oficines. Una prova pilot de zona verda d'aparcament, abordar l'incivisme amb més contundència, més grues i taxis adaptats, alguns dels deures que fixa per a l'any 2026.
Enguany preveia que la sindicatura tancaria amb un rècord de casos treballats. Ha estat així?
Estem molt satisfets. Hem fet el rècord absolut de tots els anys de la sindicatura de queixes. Estem a més de 400, a hores d'ara. Ha estat el moment més àlgid: l'any passat vam fer 323 i, l'anterior, 240. Això ens fa replantejar coses. Entre elles, doncs, que les oficines de barri funcionen i obrirem una nova oficina de barri a Torre Romeu. Hem parlat de l'associació de veïns, tot i que el muntarem en el centre cultural, perquè el local de l'associació de veïns és molt petit, i obrirem també un dia al mes. Tenim una carta de serveis nova, que entrarà en vigor l'1 de gener, també. I muntarem l'oficina a una paradeta en els diferents mercats ambulants de Sabadell, previsiblement al febrer. I pel que fa al projecte d'educació amb valors, estrenarem un Escape Room sobre drets humans per a les escoles.
Quina és la queixa que més ha rebut a les seves oficines?
La que més es repeteix any rere any és la contaminació acústica. Gairebé un de cada deu expedients que arriben a la sindicatura tenen a veure amb el soroll: locals d’oci, bars, terrasses, activitats industrials o simplement veïns que no respecten els horaris de descans. Just darrere (8%) hi trobem els problemes de convivència, que representen una part molt significativa de les queixes. Aquí parlem de sorolls, principalment. Les conductes incíviques i l’ús de l’espai públic també ocupen un lloc destacat (6% respectivament). Un altre bloc important de queixes té a veure amb els tributs (5%), l’atenció social i l’habitatge (5%). Aquest any, per exemple, és important que ja hem tingut queixes de gent de menys de 18 anys. Per anar al síndic no cal ser major d'edat, i era un gran repte que teníem. Jo crec que és un any que ens ha funcionat extremadament bé les oficines de districte, de barri, i també la nova web. Ens ha entrat molta més queixa també per la web, tot i que el canal d'entrada principal continua sent el presencial.
De cara al 2026, quins reptes té Sabadell?
Ens queden coses importants, com algunes zones tensionades d'aparcament, per exemple. Queda pendent la prova pilot de zones verdes d'aparcament. L'accessibilitat dels carrers, a banda, està millorant bastant, però encara hi ha feina a fer. I llavors hi ha un problema de convivència entesa com el dret a la ciutat. El dret a la ciutat és una ciutat d'on tu puguis viure, puguis caminar, tinguis verd a prop. Crec que ens estem acostant, però encara no hi som. I sobretot, poder explicar a la gent, quan realment algú es queixa que hi ha incivisme, poder anar ràpidament a resoldre aquests temes. I aquí tenim feina, perquè hi ha gent que es queixa, molts amb raó, d'altres no, però s'hi ha d'anar. I s'hi ha d'anar ràpidament.
Es refereix a que hi ha d'anar la Policia Municipal?
Sí, exacte. La policia ha d'acudir quan se li truca, tot i que sigui per dir al veí que no té raó. La gent té la sensació de cert abandonament, hi ha persones que truquen a la Policia i no acudeix. Senten que hi ha certa impunitat. A vegades, el soroll del que es queixa el veí està dins del límit permès, però això s'ha d'explicar. Però quan no està permès, també s'ha d'actuar. I s'ha d'actuar amb una certa contundència, crec que hem d'utilitzar molt més l'ordenança. Si no es poden fer botellots al carrer, s'ha de poder sancionar. S'ha de garantir el dret al descans. No pot ser que tinguis un bar i te'n desentenguis quan la gent posa un peu a fora de l'establiment, no n'hi ha prou que tinguem tots els locals insonoritzats, al carrer també hi ha soroll. Més temes pendents: la necessitat dels taxis adaptats per a persones amb diversitat funcional, un tema que no s'acaba de resoldre mai. Grues. Insisteixo molt que calen més grues per la ciutat, com controlar els guals –i assenyalar els que no es paguen– i l'ús de les places per a persones amb discapacitat.
Altres carpetes que ha obert aquest any, entre moltes altres, han estat queixes pel servei de Correus, queixes per la taxa comarcal de residus i rebuts de la llum desmesurats. En quin punt estan?
Sobre la nova taxa de residus, ens vam queixar al principi, perquè realment, insisteixo, no es va notificar bé. Però és cert que el segon informe jurídic que vam fer conclou que tot s'adapta a la llei, ens agradi més o menys. Pel que fa al servei de Correus, he de dir que hem tingut una col·laboració molt bona amb la delegació del govern espanyol, i considero que s'ha resolt. Hem tingut també queixes per rebuts de llum desmesurats, també això ho hem pogut resoldre amb la Direcció General de Consum, malgrat que no és competència meva, però és que realment vaig veure desemparament. També hem treballat juntament amb l'Ajuntament les queixes de l'OMIC. Hem pogut resoldre conflictes o malentesos amb mediacions importants, com el cas de la fira d'artesans del Nadal (FANSA), l’ocupació dels pisos de la Caserna de la Guàrdia Civil... casos que s'han pogut resoldre també d'una manera molt discreta, però molt efectiva, amb l'Ajuntament.
Una de les seves queixes de l'any passat és que l'Ajuntament no contestava a temps.
Des de la sindicatura tanquem l'any sense cap expedient pendent: tots els terminis de la sindicatura seran complets. Això estic molt content que passi. Tot estarà al dia. No podria dir el mateix de l'Ajuntament. Jo crec que ha millorat la resposta de l'Ajuntament, això és veritat. Però no estem a nivells òptims. Hem d'entendre que l'Ajuntament gestiona moltes més coses a banda dels casos del síndic. Malgrat això, sí que hi ha hagut una millora molt bona quant a la resposta de l'Ajuntament a les nostres peticions. L'Ajuntament ha posat facilitats, i això penso que s'ha de posar en valor, s'ha apostat per la sindicatura.
