La Maria tenia 14 anys, quatre mesos i deu dies quan va morir ofegada en una petita piscina d’un xalet, pels volts de Sant Joan de 2010. Era l’única filla del poeta i pintor Josep Gerona Fumàs, que en la majoria dels versos del llibre El no-res perdura sempre (Premi Pollença de Poesia 2020) hi manté converses esquitxades del desconsol de l’absència quotidiana. “No escric per curar-me, simplement ho faig per necessitat. No sé estar sense fer-ho. L’únic impossible que persegueixo és que estigui prou ben escrit per fer-la viure d’una altra manera”, explica.
Com la seva poesia, la vida no ha estat la mateixa des d’aquella tragèdia. Gerona va néixer a Sabadell el 1956, fill d’una lleidatana i un murcià, i va créixer a la Creu de Barberà. Va començar a flirtejar amb la pintura i a escriure d’adolescent. Fins i tot el professor Salanguera, dels Escolapis, li va recomanar estudiar Belles Arts. “Però el meu pare era barber i la meva mare treballava a la filatura. Com els hi podia plantejar? Eren estudis reservats a gent adinerada”, recorda. Va estudiar a l’Autònoma. Primer va provar –i aprovar– ciències biològiques, després físiques. Finalment, va estudiar història, influït per l’efervescència política. Abans de la mili va militar un parell d’anys al PSUC.
Va ser 33 anys professor de ciències socials a l’escola Ferran Casablancas. “M’agradava sobretot la geografia i la història de l’art, perquè em deprimia haver d’explicar desgràcies, matances i guerres”. Els anys de convivència amb l’artista Nativitat Ayala, mare de la Maria, li van reforçar l’amor per l’art. “Sempre he anat fent al llarg de diferents èpoques, una primera una mica més esquemàtica, després més paisatgística amb bastants clarobscurs i ara estic tornant a una pintura esquemàtica, sense ser abstracta”. Es treu importància: “Tampoc he estat un pintor destacat. Tinc 70 anys i he fet una dotzena d’exposicions”.
Té temps per crear “sense rutina”. Acaba de publicar Les coses d’un home sol (2024) i Espejo de gran ciego (2022), a part de tota la feina que fa amb el grup de poetes que va cofundar, Papers de Versàlia, que celebra 25 anys de vida. Últimament, utilitza els dibuixos que la Maria li havia regalat de petita per fer obres d’art amb collage. No sap si anirà enlloc, però és el que li ve de gust. Tot avança, però el no-res perdura sempre.
