Josep Sobrado, el brillant escultor que va treballar amb Dalí (i quasi el mata)

És mitjanit quan sona inesperadament el timbre a casa de la família Sobrado. Un reputat marxant d’art francès ha seguit la pista fins a anar-hi a parar, a la recerca d’obres d’art antigues de Salvador Dalí. Què fa a Sabadell? Cal rebobinar. 

1971, Portlligat. Al sabadellenc Josep Sobrado Balboa li arriba que Dalí busca joves artistes per fer d’ajudants i es planta a Cadaqués amb una escultura d’alumini inoxidable. L’obra d’art  agrada molt a Dalí, però no és fins un any després que el contacta. Li demana ajuda per fer un medalló de noranta centímetres de diàmetre amb el seu rostre i el de Gala. Sobrado va encarregar-se de confeccionar-ne les cares, mentre que Dalí en fa els cabells. Aquí comença la relació entre el mestre del surrealisme i el sabadellenc, tal com relata el periodista, metge i sacerdot Josep Maria Forcada al llibre L’escultor a cavall de dos segles (2015). 

“Dalí va ser important pel meu pare, sens dubte, perquè eren els seus inicis com a artista. Tot i això, mai no va voler-hi donar importància, ni va explicar-ho massa, ni molt menys en va pressumir. Era un home molt humil”, explica David Sobrado Valldeperes, fill de l’escultor. 

Tan discret va ser Josep Sobrado que, tot i la seva destacada trajectòria, la seva mort amb 81 anys el setembre de 2025 va passar inadvertida en l’esfera pública. I això que el seu llegat immens. Entre altres, va deixar una escultura a l’entrada de la fàbrica de Can Quadres, a Sabadell; a l’Hospital de Sant Pau, a Barcelona; i al Museu d’Art Contemporáneo de Matagalpa, a Nicaragua. També són seus el Monument al senglar, a Calders, i el Monument a Galicia, a Ramallosa (Vigo). Durant anys, Sobrado va treballar com a restaurador de monuments, edificis i escultures. Era una escola de pràctiques que li servia per perfeccionar les seves obres, moltes de les quals esculpides a partir d’immensos blocs de pedra. El 1994 el destí l’enviaria a restaurar les escultures del castell que el 1969 Dalí havia regalat a Gala, a Púbol, Girona. 

Sobrado va arribar a tenir un estudi assignat a la casa de Dalí a Port Lligat, tot i que només van treballar junts un any i mig. Era la sala dels pianos, perquè en guardava un parell d’atrotinats. Va treballar en una sèrie d’escultures que Dalí anomenava Els cucuts, rostres expressius de personatges de l’Empordà. També va fer motllos per als pedestals de les escultures Museu de Figueres i alguna peça guardada a l’interior. La influència surrealista és innegable en peces de Sobrado com La patinadora sobre gel. 

Un roc del Cap de Creus, al cap de Dalí

Devia ser molt bon escultor perquè Dalí el perdonés. L’estudi estava precàriament il·luminat per dues bombetes a l’interior d’una galleda penjada del sostre. Una nit, Dalí va demanar a Sobrado que s’enfilés per treure la galleda, mentre li aguantava l’escala. 

És a dalt, ja té el recipient a les mans, però a l’interior hi ha alguna cosa que exerceix un contrapès inesperat. Pum! 

Un roc del Cap de Creus espetega en el cap de Dalí. “La sang era aparatosa, les exclamacions de Dalí van ser molt exagerades”, assenyala Focada al seu llibre. L’enrenou va ser tan gran que s’hi va presentar la Guàrdia Civil. 

“Dalí feia algunes coses que costaven d’entendre”, diu la vídua de Sobrado, Anna Maria Valldeperes, que també el va conèixer. Una d’aquestes coses rares va ser la mal anomenada “prova de la minyona”, que consisteix a deixar diners o alguna cosa de valor a mà i esperar si desapareix. A la tercera vegada que l’hi va fer, Sobrado es va molestar. El majordom de la casa, l’Arturo, li va entregar les claus. 

Dalí tenia una relació complicada amb els diners. “Li pagava l’estada a l’hotel i li donava de vint a trenta mil pessetes cada mes, per descomptat, amb retard. Sempre deia que anava malament de diners”, relata Josep Maria Forcadell. Però s’empescava maneres de fer content a Sobrado. L’obsequiava deixant-lo veure com pintava Gala, el va fer convidat d’honor a la inauguració del Museu de Figueres i el va portar a sopar al Ritz per presentar-lo a empresaris perquè li donessin feina. 

Un dia Dalí va recollir de terra un dibuixet, el va signar i li va entregar a Sobrado. No n’hi van voler donar res a la Pinacoteca de Sabadell, però se’l va vendre a la Galeria Surrealista del carrer Montcada de Barcelona. Més tard, el marxant d’art francès Le Conde se la vendria per tres milions de pessetes. Assedegat de més obres de Dalí, quan es va presentar a casa dels Sobrado a Sabadell, es va endur una decepció. Només hi va trobar els records d’un artista discret que s’havia entès amb un artista que feia algunes coses que costaven d’entendre.