L’endemà que morís la seva mare, Montserrat Senserrich va contemplar que el sol continuava sortint a trenc d’alba, malgrat tot. Fa una quinzena d’anys i, des d’aleshores, ha retratat l’energia d’aquest moment cada dia.
És a punt de fer els 87 anys, però –bromeja– es troba en una mena de joventut artística: “Com que els meus començaments són tardans, cap als 40 anys, ara estic a la meva meitat, que diuen que és el moment més creatiu!”, somriu. Innovar no és patrimoni exclusiu de cap edat. A l’exposició Narrar en silenci: memòria, natura i resistència, comissariada per Montserrat Pérez al Museu d’Art, s’hi poden visitar creacions, experimentals i poètiques, profundament arrelades en el territori i d’una imaginació tècnica desbordant. “A la meva edat normalment s’exposen retrospectives, però és que continuo fent peces noves”, diu, amb una energia envejable.
- L`artista Montserrat Senserrich, davant del gravat del tronc d`un arbre
- JUANMA PELÁEZ
A l’entrada hi ha una mostra de ceràmica, provinent dels seus inicis artístics. De seguida trobem una sèrie, sota el títol de Rastres, en què amb la goma d’esborrar a sobre del carbonet dibuixa en el paper quadres vius d’arbres bufats pel vent. Un parell d’obres són del fons d’art de la Fundació Banc Sabadell. A unes passes, ens situem al costat d’una figuera assilvestrada de Llimpet, a Menorca, que ha deixat immortalitzada amb gravats, dibuixada i fotografiada. A sota, hi ha muntat un chill-out. Hi ha altres arbres que ha calcat, un dels quals un bedoll del jardí del Taulí, on va passar moltes hores mentre el seu marit era a l’hospital. Es veu que algú que passava per allà la va veure:
- Vostè és de les que abracen arbres?
– No, jo els calco!
El següent paisatge, vital i emocional, ens fa veure pedres, tot i que no n’hi ha ni una. Ha texturitzat paper fet a mà de Nepal i Japó embolicant pedres, sobretot de Fuerteventura. La forma hi ha quedat impresa. És divertit escoltar l’anècdota de quan la van parar a l’aeroport.
Al final, ens trobem una taula de roure del segle XVI d’una casa de la Vall d’Aran. Però tampoc no hi ha cap taula enlloc, únicament n’ha quedat l’empremta. A través del frottage la va immortalitzar a llençols i estovalles de l’aixovar de la seva mare.
- Exposició de fotografies de l`albada de Montserrat Senserrich
- VÍCTOR CASTILLO
L’exposició de Montserrat Senserrich es reparteix entre Vallvidrera i a Rellinars. També passa per l’Acadèmia de Belles Arts, on té ceràmica que interactua amb la llar de foc de Marian Burguès; i a l’Escola Illa, on és l’alumna que més anys hi porta, des de 1990, hi ha 250 fotografies de la sortida del sol. “Si algun dia no comparteixo la foto, ja em pregunten si estic bé!”. És un mosaic acompanyat d’un meravellós text del periodista Plàcid Garcia-Planas, que recorda la descripció que fa del sol el Poema de Gilgamesh, la primera obra literària de la Humanitat.
A la sortida del Museu d’Art, els visitants poden endur-se pedres amb diferents missatges. La primera, a la babalà: “Seré sorra”.
