Hi ha artistes que estripen el passat per vergonya i n’hi ha que reivindiquen el camí traçat amb orgull, com el pintor sabadellenc Casi Gòdia Casablancas. A l’exposició que ofereix fins al 29 de març el Casal Pere Quart hi ha des dels primers esbossos que va fer quan era batxiller fins algunes de les seves últimes aquarel·les. Una retrospectiva amb un missatge pedagògic: “Aquí ningú neix ensenyat. Hi ha constància, continuïtat i una progressió. Les coses no surten d’un dia per l’altre i per arribar a fer alguns d’aquests quadres abans he hagut de passar per aquests altres”, assenyala el pintor, tot fent evident que, abans d’anar-se’n a viure a Mallorca 40 anys enrere, havia estat un gran formador pels joves que jugaven a bàsquet a Can Colapi.
“Vaig anar a Mallorca a fer la mili i al cap de tres setmanes... Peus plans!”, comenta, mentre passeja entre les desenes de quadres de l’exposició. Va trobar feina a l’illa i s’hi va quedar a viure. La majoria són quadres figuratius de paisatges, molts dels quals marítims i algun de muntanya. Hi ha camins, roques, el mar, places, barquetes i alguns llaüts que pintava quan era jove al port: “Quan venia l’amo d’haver fet el gintònic o el rebentat –cigaló– em trobava allà dibuixant la seva barca i... Ep! Me’l comprava! A sobre, si ho veia el de la barca del costat, també me’n demanava un!”, explica. Així va fer alguns doblers, però el seu ofici sempre ha estat l’arquitectura. “Vaig explicar a una professora que no sabia si volia fer Belles Arts o arquitectura. Em va dir que si escollia arquitectura, sempre podria fer Belles Arts, però no a l’inrevés. Va ser un bon consell”, recorda.
- Casi Gòdia, al Casal Pere Quart, on exposa els seus quadres / víctor castillo
- Casi Gòdia, al Casal Pere Quart, on exposa els seus quadres / víctor castillo
Quan tenia 12 anys ja anava a tot arreu amb el seu quadern: “Ho dibuixava tot! El cap de setmana, el meu pare m’acompanyava amb el 800 i fèiem les esglésies romàniques del Vallès”, diu, mentre assenyala una il·lustració de Sant Sebastià de Montmajor de 1971. Alguns quadres de Palma de l’exposició dels anys 80 mostren una ciutat extinta, venuda a cadenes de roba i hotels de luxe. Les obres han esdevingut testimonis “irrepetibles”. És fàcil deduir per on passa l’artista: hi ha algun paisatge d’Andorra i un del Camino de la Plata, a Extremadura: “Faig de conductor. Mentre ells caminen, jo pinto. És molt divertit”, explica.
- Casi Gòdia, al Casal Pere Quart, on exposa els seus quadres / víctor castillo
Amb el temps, el seu traç prodigiosament figuratiu –“d’arquitecte total, polit”– ha evolucionat cap a l’abstraccionisme, “una pintura molt més espontània”. Gaudeix experimentant: “Tinc un amic que diu que el millor de la pintura és no haver-ne de viure”. Qui li hauria dit 10 anys enrere –reconeix– que faria quadres abstractes.
Tenia raó la seva professora. Ara que s’ha jubilat d’arquitecte, una feina que l’ha apassionat, pot canviar l’escaire i el cartabó pel pinzell.
