El pintor alemany Gerhard Richter sosté que “parlar de pintura no és solament difícil, sinó inútil”. Per què relatar un quadre quan n’hi ha prou a sentir-lo?
No necessiten explicació la trentena de quadres abstractes i onírics que el pintor sabadellenc Ricard Montoya exposa durant un mes a dues sales de l’Acadèmia de Belles Arts, des de la inauguració d’aquest dijous fins al 12 d’abril. Rastres, esclats, esquitxades, lliscades, esgarrapades, esteles i regalims de color com emocions incontrolables. “Els meus quadres es van fent sols, no els condueixo jo”, explica, mentre ensenya el resultat –insospitat fins al final– d’una de les seves obres.
- El pintor Ricard Montoya
- JUANMA PELÁEZ
Montoya va estudiar disseny gràfic durant els anys 80 a la School of Visual Arts, de Nova York, una ciutat on conserva família. Va ser pioner en l’aerografia artística, una tècnica aplicada amb aerosol. Durant la seva carrera, ha estat il·lustrador i ha creat coneguts logotips per a tota mena d’empreses. En els darrers anys, però, s’ha centrat en la pintura, especialment des que va quedar absolutament fascinat per una tècnica anomenada squeege i pel ja esmentat pintor expressionista Gerhard Richter. Amb una eina semblant a la plana que els paletes utilitzen per a aplicar guix a les parets, s’arrossega pintura, aplicada capa a capa. Pot arribar-ne a sobreposar set o vuit, en un ordre finalment indistingible.
Draps, escombres i fregones li han servit per experimentar diferents traços a Montoya. Fins i tot, l’artista ha arribat a buidar closques d’ous per després injectar-hi pintura i fer-los esclatar contra el llenç. Utilitza pintures blanques, negres i grises sobre les quals aplica l’esclat viu de colors bàsics. Treballa amb quadres de gran format, com a mínim de 80x80 centímetres. Si disposes de més espai, com Richter, en faria de dimensions colossals.
- Ricard Montoya, exposant a l’Acadèmia de Belles Arts
- JUANMA PELÁEZ
L’artista sabadellenc està totalment emocionat per l’exposició a Sabadell, la segona a l’Acadèmia de Belles Arts. La primera –assegura– va quedar deslluïda per la pandèmia, en què campava la por i no es podien ni repartir fullets per por al contagi. Fa uns mesos va exposar una desena d’obres en una galeria a Florida (Miami), totes venudes. “En els últims dos anys, em puc llevar de matinada per posar-me a pintar i m’hi puc estar tot el dia”, assegura.
Els quadres estan reunits sota el títol Vibració emocional, però no tenen nom individualment per no condicionar l’experiència artística dels visitants. “No n’hi he volgut posar. Si en tenen, existeix únicament a la meva ment”, explica. “L’únic que importa és l’emoció, una mica onírica, que pugui transmetre a qui el mira”.
Però, què parlar –i escriure– tant de pintura quan es pot passar per l’exposició de Ricard Montoya a Acadèmia de Belles Arts?
