La Lola no vol que torni el seu tiet. Però tampoc sap com fer-ho saber a la seva mare.
És possible explicar una cosa terrible sense foscor? El curtmetratge La bici de la Lola narra un abús sexual infantil, però hi fa front amb “una perspectiva de llum”. Era un dels objectius de les directores Laia Pibernat i la sabadellenca Alba Barbé, que volien “parlar de la violència sense convertir-la en espectacle, de la por sense instal·lar-s’hi i de la infància sense infantilitzar-la”. En lloc de “monstres i foscor”, el film ha recorregut a una bicicleta com a metàfora.
La pel·lícula combina acció real i animació, que permet posar-se les ulleres amb què veu el món la Lola, interpretada per Uma Solà . “Als infants els és difícil interpretar situacions possibles de risc o de violència”, explica Barbé.
Després d’estrenar-se l’octubre al Cinema Texas, el curtmetratge ha guanyat el premi a la millor direcció al festival de cinema de Jaén i es presenta aquest cap de setmana a Almeria. El 21 de novembre a les 17.30h es projectarà gratuïtament (amb inscripció) al cinema Imperial de Sabadell, amb un debat posterior. L’Ajuntament de Sabadell ha col·laborat en la producció del curtmetratge, que neix a partir d’un conte homònim.
- Escenes de ‘La bici de la Lola’
- cedides
“Més que valent, és un curtmetratge necessari”, expressa la directora sabadellenca. És un curtmetratge dirigit tant a infants com a adults. “És una pel·lícula que els infants poden interpretar i, per tant, poden trobar recursos per a comunicar. Per altra banda, és necessari que els adults veiessin aquest material perquè obrin espais de comunicació i diàleg amb els seus fills per parlar sobre violències, alhora que els adults parlin entre ells”.
El conte que ha inspirat el curtmetratge, escrit per les dues directores, s’ha utilitzat com un llibre de referència per la Generalitat de Catalunya sobre la prevenció i la detecció precoç de les violències sexuals en infants. Se’n van repartir més de 6.000 exemplars a les escoles públiques de Catalunya i 2.000 més a circuits territorials d’atenció a violències masclistes. Va recórrer escoles de Catalunya, Balears, Aragó i el País Basc.
Gravat a Formentera, el film arrenca enmig d’una nit de tempesta que trenca la bici de la Lola. Al llarg d’un dia ple d’aventures amb la seva colla d’amics, la Lola aconsegueix reparar-la. Només falta el timbre. “Sota el mar, la bici fa sonar el timbre i avisa la Lola. Juntes troben la manera de parlar amb la mare: no volen que torni el tiet”, expliquen les directores. Barbé és educadora social i doctora en antropologia, especialitzada en prevenció de violències de gènere. Pibernat és biòloga i antropòloga, al capdavant de projectes relacionats amb els drets humans i la salut.
“La càmera és dinàmica, viva, a l’altura de la Lola. Descobreix el món amb ella, sense avançar-se al que encara no comprèn. Així, l’espectador sent abans d’entendre; i quan ho fa, viu el desconcert de la violència juntament amb les protagonistes”, expliquen Barbé i Pibernat.
