La Sireneta s'acomiada entre nervis i il·lusió: "Segur que caurà més d'una llàgrima"

“Segur que caurà més d'una llàgrima perquè es tanca tot un procés de creació i de representació molt maco. La veritat és que ha sigut extraordinari”, assegura la Maria Pla, una de les directores de ‘La Sireneta’ de la Joventut de la Faràndula, que ha fet tàndem amb el Salvador Peig. Perquè tot viatge té un final i el d’aquesta funció arriba el diumenge després de tres temporades damunt dels escenaris. 

El musical ha acollit més de 10.000 espectadors, només comptant les dades d’assistència dels dos primers anys. La majoria han estat famílies i moltes d’elles han repetit captivades per l’essència d’aquesta princesa marina, però també per la màgica escenografia, la banda sonora del Xasqui Ten o les coreografies de la Montse Argemí.

“Tenim uns 70 intèrprets aproximadament, entre principals i secundaris, i el cos de ball. I després tota aquella gent invisible als ulls del públic. Estem parlant de maquillatge, vestuari, tècnica... Hi ha més de 100 persones al darrere”, reivindica Pla. Una feina incansable que els ha portat a rebre tres reconeixements dels Premis OFF de Madrid aquest 2026, entre ells, el de Millor Musical Original Amateur del país. “Vam anar a recollir els guardons i va ser una experiència molt ‘xula’”, recorda la directora que treu pit de la bona feina que fa l’entitat.

La proposta va néixer com un repte artístic i tècnic: traslladar el món submarí a l'escenari i apuntalar la diferència visual entre l’aigua i el món exterior. També hi va tenir un paper important el vestuari, especialment acolorit i lluminós en les escenes submarines. “Era complicat i ho vam aconseguir gràcies a la tasca del Cesc Bonsfills”. 

L’estrena ja va ser molt destacada. La temporada 24/25 van aplegar 5.300 espectadors en sis representacions, en quatre de les quals van exhaurir les entrades. La segona va mantenir l'èxit, amb set funcions i 4.800 persones, però el valor d’aquesta última ha estat la consolidació definitiva. “Hem gaudit de la feina feta per compartir-la amb el públic, perquè tot funciona de manera molt més rodada”.  

L’Emma Saura interpreta la Sireneta, el nostre company del D.S., Sergi Gonzàlez, dona vida al príncep Èric i la Cristina Barbero fa d’Úrsula en una història que transmet un missatge de superació i perseverança, amb la idea de lluitar pels somnis com a fil conductor. Una filosofia que es reflecteix en diferents moments musicals. “No sabria triar entre cançons o escenes, tot té el seu què, per exemple la cançó de Sota el Mar, que converteix el teatre en una festa!” Uns temes que perduraran per escoltar-les sempre a l’Spotify.

Però si hi ha alguna cosa que farà especial l'última funció serà la barreja de sentiments que viurà tot l'equip. “Hi ha nervis perquè tens la responsabilitat que tot funcioni i que agradi, però també molta il·lusió”, admet la Maria. Una part important d'aquest comiat serà també l'agraïment a totes les persones que han fet possible el projecte. “En una producció amateur, el suport de les famílies, les amistats i la mateixa comunitat teatral és imprescindible per sostenir les moltes hores de dedicació que exigeix un espectacle d'aquestes característiques”. I és que ‘La Sireneta’ també ha reflectit el caràcter intergeneracional de la companyia, que reuneix infants des de sis anys, joves i adults.

Malgrat que ella deixi de nedar i d’aprendre a caminar, el teló tornarà a aixecar-se aviat. “Sempre hi ha reptes al davant, quan acabem començarem a posar noves idees sobre la taula”, confessa Pla, que ara per ara, està ben concentrada en acomiadar ‘La Sireneta’ com es mereix, diumenge amb una doble ració matí i tarda, l'última a les 17:30 h.