"Un concert que no només s'escolta, se sent", manifestava una de les assistents sobre l'experiència. És, potser, el millor resum de l'actuació que Laura Andrés va oferir dissabte passat per tancar la temporada a la CavaUrpí. La pianista va emocionar el públic amb una posada en escena íntima que va servir com a preestrena del seu nou disc, Zerø. Creació que va definir com una "catarsi" i una "punyalada" que va penetrar de ple entre els presents.
"Sempre és especial ser a casa meva, el lloc que m'ha vist créixer", va arrencar l'artista amb un somriure, mirant més enllà dels focus per identificar familiars i amics. Era l'inici d'un concert que la compositora va utilitzar per rebre el feedback dels oients. "Vull que m'ajudeu en la confecció del disseny del disc", advertia. A la sala, paper i boli a les taules per apuntar les sensacions que despertava l'exercici precís i captivador al piano. Segur que entre les notes no hi van faltar conceptes com expressivitat, sensibilitat, esperança, màgia o talent per ressaltar el to reivindicatiu d'unes melodies que parlen sense necessitat de lletra.
La sabadellenca va presentar sense interrupcions els temes del nou disc, oferint un viatge complet per les cançons abans de l'estrena oficial de l'àlbum, que serà a la tardor. Va ser una barreja d'estímuls sensorials que s'encadenaven amb poc marge per a pair cada percepció. No hi van faltar Letter, Rain o Breathe, que van inundar l'escena d'una atmosfera única. Fins i tot, fent saltar algunes llàgrimes entre el públic fruit de sentides dedicatòries.
- Laura Andrés, en concert a la CavaUrpí
- D.S
"Sempre passen coses. I sempre hi ha esperança", proclamava durant una de les pauses l'artista adreçant-se a l'audiència, a qui ja s'havia ficat a la butxaca. La creació dels temes presentats en directe va caure com una cascada que deixava brollar sentiments i feia aflorar els pensaments més profunds. "En dos dies vaig tenir totes les cançons", confessava sobre el darrer procés. El recorregut a l'escenari va servir per repassar també propostes del repertori anterior, amb un missatge constant de resiliència que va funcionar com a fil conductor dels discursos.
L'estrena de Life to cøme emergia com a bonus track del nou disc, que ara integrarà també l'esperit que es va respirar a la CavaUrpí. Una carícia a allò que vindrà i als records que ens mantenen vius. En essència, els dits de Laura Andrés van ballar sobre el teclat i, de retruc, van eriçar la pell dels qui sentien cada nota amb delit. La cua que esperava el seu torn per saludar-la a la sortida evidenciava l'agraïment dels espectadors per un concert que, com expressaven en una de les files, "sana, abraça i transforma".
