"Quan vaig tenir aquesta idea, quedaven dues setmanes fins que es tanqués el termini de candidatures al festival. Ja havia presentat una altra proposta, 'Fuego Eterno', però m'hi vaig llençar", narra la Mar Weisz, cineasta emergent i guanyadora del 'Premi CineBase' de l'Escola Superior de Cinema de Catalunya (ESCAC), pel curtmetratge 'Yo soy Mika'. Efectivament, en només quinze dies, en plena època d'exàmens de Batxillerat, la sabadellenca va crear, sola i des de zero, una peça audiovisual que ha dirigit, però també protagonitzat.
Per a ella, va ser una gran satisfacció rebre el guardó, tot i que ja havia viscut amb molta intensitat el fet d'assabentar-se que el seu curt havia estat seleccionat entre els millors. "M'ho va dir un amic meu, que també s'havia presentat, i em vaig posar a córrer pel carrer de l'emoció per anar a explicar-ho als pares", recorda la jove, que va viure un moment màgic: veure un dels seus treballs projectat a la gran pantalla per primera vegada. "Quan van dir el meu nom va ser una sensació esplèndida. Se'm va fer molt especial el moment de la projecció, perquè vaig sentir que tot l'esforç havia valgut la pena".
Però, qui és la Mika?
Donar-li forma a aquesta història va ser tot un repte personal pel que fa als mitjans. En els gairebé 8 minuts que dura el curt, la Mar volia analitzar com viu una nena de setze anys una etapa vital que, sovint, està molt romantitzada per les pel·lícules adolescents nord-americanes. "La Mika vol descobrir si realment 'els setze' són els millors anys de la seva vida i es proposa treballar en l'autodescobriment personal".
- Weisz, durant l`entrega de premis del CineBase
- Cedida
L'origen del personatge està molt vinculat a l'Oliver Tate, el protagonista de la pel·lícula Submarine de Richard Ayoade (2010). "M'agrada molt el toc humorístic i freak. Volia crear un personatge amb una mirada peculiar sobre el món, hi ha un punt de mi: algú que dona una gran transcendència a qüestions que, des de fora, poden semblar insignificants". Per això defineix la Mika com una noia amb una sensibilitat particular, observadora i una mica excèntrica.
Una proposta trencadora, sense banda sonora i basada, gairebé íntegrament, en el guió. Aquesta ha estat la fórmula de l'èxit que ha captivat el jurat del 'CineBase'. "Em vaig haver d'aprendre les vuit pàgines i de vegades havia de fer gravacions lluny de casa per un plànol de dos segons".
Un 'enfocament' clar
Tot i la seva curta edat, Weisz no dubta: sap quin és el seu enfocament. I no parlem d'objectius de càmera, sinó de vida. Vol ser directora de cinema. "Des de ben petita em posava a escriure, m'imaginava personatges i situacions, volia explicar històries", relata refermant la seva passió pel món audiovisual. Polifacètica i creativa, la música ha estat una de les seves principals fonts d'inspiració al llarg dels anys. "Moltes escenes parteixen d'una melodia concreta perquè em poso música i començo a imaginar". Per exemple, una de les cançons que més l'ha marcat darrerament és 'Fly', de la banda sonora de la sèrie 'Im Am Not Okay With This'.
- L`autora de `Yo soy Mika`, durant l`entrevista amb el D.S
- Víctor Castillo
No fa tant de temps, la jove va decidir fer el salt. Totes aquestes idees havien de deixar de ser-ho per convertir-se en el seu art, perquè "està bé pensar-les, però per què no explicar-les al món?". Així que de manera totalment autodidacta i amb el suport incondicional de la família, va començar a redactar guions més professionals i va invertir en materials. "He hagut de trobar l'equilibri entre qualitat i pressupost", admet, coneixedora que a la indústria cinematogràfica no és fàcil complir amb les expectatives.
També ha fet servir les xarxes socials per formar-se i ara és ella mateixa la que s'ha atrevit a compartir el seu procés a través d'una pantalla. Una eina que, a més, fa servir a l'hora d'encetar un càsting d'actors. "A mi el que m'agrada més és poder treballar en grup, conèixer gent, donar-li oportunitats i viceversa. Anem creant una petita comunitat artística i crec que és un bon inici, sobretot des d'una edat tan jove", reflexiona la futura directora. També ha après a treballar en equip i comunicar-se a sobre l'escenari, fent teatre des dels sis anys.
"M'agradaria estudiar a l'ESCAC", assegura convençuda. "El que estic fent ara em serveix com una base", i quina base després de ser reconeguda per la mateixa escola on vol formar-se! "El meu somni és dedicar-me a això, que se'm conegui a tot el món per les meves pel·lícules. I guanyar un Òscar, ja seria el més top", somia en veu alta la sabadellenca. Quedeu-vos amb el seu nom, perquè la Mar Weisz sap on vol arribar i què està disposada a fer per aconseguir-ho. Ha entrat amb força a l'escena cinematogràfica catalana, per a quedar-s'hi.
