Quan fa ceràmica, Maria Torruella és una artista de cap a peus, però sobretot es considera acompanyant de la matèria. Què vol dir això? L’argila, l’aigua i el foc parlen per si sols i ella només s’ha d’encarregar de “seguir el que volen dir”. Hi posa la tècnica, l’atzar més juganer sempre té l’última paraula. Creades al seu taller a Rocafort del Bages, algunes de les seves magnífiques peces sotmeses a tècniques experimentals es poden veure exposades aquests dies en una mostra a Espai Foc Ventura (via de Massagué, 5), on també hi ha un vídeo que projecta el procés de creació. El seu gaudi es troba en la imprevisibilitat del resultat, impossible d’anticipar.
Són gerros, plats i bols de sinuoses formes orgàniques, deformades conscientment per allunyar-se dels patrons clàssics. Reconeguda com a mestra artesana per l’Escola de Ceràmica de la Bisbal d’Empordà, Torruella ha utilitzat terres sigil·lades que després sotmet a tècniques japoneses com el Rakú. És “l’art de l’espontaneïtat i de la sorpresa”, consistent a treure les peces esmaltades del forn a prop de 1000 graus, barrejar-les amb matèria orgànica, com fulles seques o serradures, i tapar-les per deixar-les sense oxigen. Finalment es banyen en aigua i es netegen.
Altres tècniques que ha utilitzat Torruella, fruit de l’experiència i l’experimentació, impliquen fer entrar en contacte la peça amb elements com el pèl de crinera de cavall, farina, llana d’acer, plantes, fils de coure i cotó, cafè, sal... Alguns resultats són peces esquitxades de tonalitats planetàries, com si reproduïssin la pell d’astres desconeguts.
“La ceràmica em connecta amb la natura de manera essencial”, sosté Torruella, que en aquesta exposició ha volgut expressar el maridatge entre la terra, el foc, l’aigua i l’aire.
