Obrir l’aixeta de casa, beure aigua d’una font o rentar-nos les mans és possible gràcies a la tasca de la companyia d’aigua de la ciutat, Aigües Sabadell, que gestiona tot el cicle des que arriba a l’aixeta de casa, per exemple, fins que retorna al medi o, fins i tot, es reutilitza. Sovint, tot aquest procés no es coneix i tan sols ens limitem a obrir l’aixeta i fer servir l’aigua, però… som conscients de tot el procés que passa l’aigua un cop l’hem fet servir? Sabem que a Sabadell, a més, de depurar, també produïm aigua regenerada?
Quan tirem la cadena del vàter o glopegem aigua barrejada amb pasta de dents –entre moltes altres accions quotidianes en les quals l’aigua és la protagonista– l’aigua va a parar a una de les dues depuradores de la ciutat (Sant Pau de Riu-sec o Sabadell-Riu Ripoll) a través d’uns col·lectors soterrats que condueixen les nostres aigües residuals fins a les depuradores de la ciutat per començar el procés de tractament. Una vegada arriba a la planta de depuració, passa, principalment dos processos grans fases: “Hi ha la part física, que té com a objectiu fer un filtratge de residus sòlids, com tovalloletes, fulles o cigarretes, i la part química, que inclou un seguit de processos que s’encarreguen de l’eliminació de la matèria orgànica”, explica el director general de la companyia, Lluís Jordan.
L’aigua resultant del procés de depuració és, per tant, aigua depurada: un recurs net, però no potable. Aquesta aigua es retorna al medi (en el cas de Sabadell, als rius Sec i Ripoll) i una altra part se sotmet a un tractament posterior per convertir-la en aigua regenerada, a la depuradora de Sant Pau de Riu-Sec. Aquest nou recurs, tot i que tampoc es pot beure, sí que es pot reutilitzar, destinant-lo a usos alternatius, és a dir, que no requereixen aigua de boca: el reg de parcs i jardins, la neteja de carrers o la descàrrega de sanitaris. A la depuradora de Sant Pau de Riu-Sec, un terç de l’aigua depurada s’aboca al medi, per garantir el cabal ecològic dels rius. La resta, es regenera i reutilitza. “L’any 2024 es van distribuir a Sabadell 93.412 metres quadrats d’aigua regenerada, un 82% més que l’any anterior”, segons informen des de la mateixa companyia. “A mitjà termini, en el marc del projecte ‘Sabadell Aigua Circular’, l’objectiu és créixer fins a assolir 1 hectòmetre quadrat d’aigua regenerada. L’equivalent al 10% de l’aigua que es consumeix a la ciutat en tot un any”, assegura Jordan.
Més aigua sabadellenca
Actualment, gairebé tota l’aigua potable que es fa servir a Sabadell és comprada a l’operadora d’aigua en alta Aigües Ter-Llobregat i prové dels embassaments de les conques internes de Catalunya. El projecte ‘Sabadell Aigua Circular’, coordinat conjuntament amb l’Ajuntament de Sabadell i reconegut com a referent europeu a Brussel·les, actua en l’aigua regenerada i, a part, també pretén reduir un altre 10% el consum d’aigua d’embassaments catalans perquè passi a ser, substituint-la per aigua sabadellenca, d’origen freàtic. “És, en part, un acte de solidaritat. Fem la ciutat més resilient, alliberem pressió sobre els embassaments i som solidaris amb la resta de municipis de Catalunya”, expliquen des de la companyia. Les obres del projecte en qüestió ja estan pràcticament finalitzades. En l’eix de l’aigua freàtica, ja s’han instal·lat 2 km de noves canonades i s’han recuperat captacions pròpies. La nova xarxa canalitza l’aigua dels pous del Ripoll, les mines existents i el Parc de Catalunya fins a la nova potabilitzadora construïda a les instal·lacions de Serra d'en Camaró. La nova planta potabilitzadora està ara en fase de proves i es preveu la seva entrada en funcionament a principis de 2026. Tractarà fins a 1 hectòmetre quadrat d’aigua freàtica a curt termini. Juntament amb la potabilitzadora, s’ha rehabilitat l’històric dipòsit situat al subsol del mateix punt de la ciutat que emmagatzemarà un total de 7.000 metres cúbics d’aigua freàtica potabilitzada, és a dir, 7 milions de litres, abans de distribuir-se a les llars de la ciutat.
- El dipòsit de Serra d'en Camaró, que guardarà 7 milions de litres d'aigua
- Víctor Castillo
Aquests dipòsits, onze en total, estan situats en cinc punts de la ciutat –quatre es troben a la carretera de Matadepera; dos més, a Can Llong; tres, a la Serra de Galliners i, finalment, el de Serra d’en Camaró–, amb una capacitat total de 78,7 milions de litres d’aigua. A part, estan treballant en la planificació, en el marc del Pla Director d’Aigua Regenerada, de futures ampliacions de la xarxa d’aigua regenerada per portar aquest recurs a zones d’alta demanda com ara parcs, polígons industrials i noves àrees residencials. Amb aquest projecte, es vol passar de l’1% d’ús d’aigua regenerada actual al 10%: “Volem crear una xarxa regenerada en cercle per poder arribar a grans zones industrials i zones verdes, que és on més es pot fer servir aquesta aigua”, explica. “La idea és anar ampliant a poc a poc l’abast d’aquest servei de doble xarxa a tota la ciutat, i arribar al 50% és factible i seria una gran fita. Tot i això, arribar al 100% d’aigua pròpia no és ni factible –per causes naturals– ni recomanable, perquè si mai passa res no tinguem tots els ous al mateix cistell”, conclou Jordan.
