10 dissenyadors que han canviat la moda des de Sabadell

La moda es dicta des de Sabadell. El passat de la ciutat no només es manifesta a través de les vetustes xemeneies enmig de les places i dels vapors reconvertits. Creadors sabadellencs amb el tèxtil a l’ADN, descendents metafòrics o literals de sastres i modistes, marquen tendències internacionals en disseny. El seu talent és l’herència d’aquella Manchester Catalana. De l’exposició Sabadell Crea, de la Fundació Antoni de Montpalau al Museu d’Art, hem seleccionat 10 artesans excepcionals: Joan Serra, Toni Miró, Txell Miras, Yolanda i Cristina Pérez, Santos López, Pep Boluña, Alexis Ferrer, Iu Franquesa, Victor Von Schwarz i les noves generacions sorgides de l’Escola Illa i l’ESDi.

Yolancris, brodats de fantasia

Les germanes Yolanda i Cristina Pérez van créixer entre teles de setí, encaix i tul, entre patrons delicats i agulles que donaven forma als somnis de núvies. Els seus pares tenien una botiga de vestits de casament a la Ronda Zamenhof. Elles van fundar Yolancris el 2005, apostant per la creació artesana, i van ampliar el negoci amb els vestits de festa el 2008.  Distingits per acuradíssims brodats de fantasia, els seus vestits van començar a conquerir les catifes vermelles d’esdeveniments de prestigi. Fins i tot, les seves creacions van desfilar a la Setmana de l’Alta Costura de París, el 2019. Feia una dècada que no s’hi convidava cap dissenyador espanyol. Han lluït els seus vestits Shakira, Lady Gaga, Beyoncé, Christina Aguilera, Rosalía i, darrerament, Laura Escanes a les campanades de 3Cat. 

Txell Miras, imprescindible a la 080

Sens dubte és una de les dissenyadores contemporànies més rellevants de Catalunya, premiada internacionalment. Nascuda a Sabadell el 1976, va començar la carrera treballant pel dissenyador anglès Neil Barret a Milà. El Va muntar la seva pròpia fàbrica a Terrassa. Va debutar el 2004 a la passarel·la Gaudí amb la seva pròpia marca i va arribar a tenir botiga a París amb altres dissenyadors. És una imprescindible a la 080. “Deconstrueix el concepte clàssic del patronatge, jugant amb les capes i els volums”, diu Casamartina. “La seva paleta de colors es basa sobretot en el blanc i el negre”. 

Alexis Ferrer. El millor perruquer del món

Va començar a la perruqueria de la seva mare, Anna Ferrer. Ha treballat a més de 1.700 passarel·les del món. És el perruquer de la 080. La companyia Wella el va catalogar com un dels 10 millors perruquers del món. També ha guanyat el Premi a Millor Perruquer d’Espanya (2020). Un innovador projecte d’impressió fotogràfics a sobre cabells el va portar a exposar al Musée des Arts Décoratifs, ubicat al Louvre. 

Victor Von Schwarz, La sort de les celebritats

“El seu món és molt divertit, amb el rosa com a incona i transcendint gèneres”, diu Casamartina sobre el dissenyador (1988), que suma sis col·leccions, grans desfilades i punts de venda a Barcelona, Madrid i Nova York. Quan marxa a viure a Taipei, hi vesteix celebritats. En tornar, vesteix Rosalia a videoclips i gires, a més de Lola Índigo, Aitana, Bad Gyal, Ester Expósito...

Iu Franquesa. Un artista emprenedor

El dissenyador tèxtil, nascut el 1976, era cobejat per firmes de la indústria com Zara, Bershka i Miró Jeans. Des del seu estudi, Texstyle, creava col·leccions per a grans marques. Fins que va decidir emprendre Companion Design, una referència del sector que dissenya, fabrica i comercialitza productes texans d’alta qualitat amb una filosofia d’artesania, sostenibilitat i innovació. 

Santos López. De Sabadell a Nova York

El mataroní va aterrar a viure a Sabadell el 2003. Poc després funda el taller i marca Santos Costura, de vestits nupcials, a la Rambla. Li va bé i atrau reconeixement, clientela, celebritats, publicacions prestigioses. “No s’ha volgut industrialitzar mai, sempre ha estat un artesà”, destaca Casamartina. El 2012 es trasllada a Barcelona. Una vegada al mes visita clients la seva botiga d’exposició a Nova York. 

Pep Boluña. Un precursor de la moda sostenible

Era interiorista, però en Boluña (1950) anava guanyant pes la fascinació per la moda. Reciclant llenceria i indumentària, va crear la seva pròpia línia, que venia a mercats d’Eivissa i Cadaqués, entre altres. Des de Sabadell el 1987 crea la marca Veleidades i poc després, Inzio. El 1990, Diez Más Tres, amb showroom a Barcelona i París. El 2002 fusiona les marques sota el seu nom.  

Toni Miró, el geni que estimava el teixit

Per a qui el coneixia personalment, tota la vida va ser el ‘Toni’ (1947-2022). Però la marca reconeguda internacionalment va ser ‘Antonio Miro’. En el moment de crear-la el 1968, va semblar que “era més sofisticat i més institucional, mentre que ‘Toni’ als Estats Units podia sonar de mafiós”, explica el comissari.

 Fill de Sabadell nascut al carrer Regàs, el seu pare era viatjant de Domingo Codina, Giralt i Graneri. Per guanyar les seves primeres peles, el jove Toni Miró hi plegava roba. Així va començar a desenvolupar un domini, una sensibilitat i un coneixement extraordinaris sobre els teixits. El 1967 va obrir la seva primera botiga de roba a Platja d’Aro. Hi volia posar Rock, en referència a la seva passió per la música, però el pare li va suggerir que fos Groc. Va anar bé i un any després va obrir la botiga a la Rambla de Catalunya on el seu pare tenia el despatx. Es va convertir en una referència de la moda masculina i un punt de trobada de la Gauche Divine. Va ser l’inici d’una carrera monumental. “Va ser un revolucionari de la moda masculina, el més important de finals del segle juntament amb Adolfo Domínguez. En sastreria masculina, un món rígid i dogmàtic, es va atrevir a treure el coll rodó i les solapes, jugar amb els botons i les butxaques, introduir-hi subtileses...”, relata Casamartina. Va vestir la cerimònia dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i els uniformes dels Mossos, a més de confeccionar el vestuari –i la música!– de pel·lícules de Bigas Luna i Almodóvar. Va vestir amics com Pep Guardiola, Jaume Plensa i John Malkovich. 

“El Toni ha escrit una pàgina en la història de la indumentària. No hi ha cap altre dissenyador que hagi arribat al seu nivell. Estimava la matèria, el teixit. Era dels pocs dissenyadors que entenia la matèria, perquè des de ben petit se n’havia impregnat. A Cal Domingo tibava del taulell, ajudava el sastre a tallar les peces”, relatava Josep Maria Garcia-Planas Marcet

 Va ser un geni que va desplegar-se en el disseny de mobles i cuines, la papereria, els perfums, la joieria... “Era qui tenia les idees d’una empresa que s’anava fent gran, gran i gran, per això es necessitava l’entrada de socis capitalistes”. Això va ser un dels motius que van fer que acabés perdent l’empresa el 2016. Ell va continuar amb Groc. 

Joan Serra, l’ànima de Santa Eulàlia

Un jove Joan Serra, nascut cap el 1916, treballava a la fàbrica tèxtil Fills d’Emili Sallarès, on va deixar impressionats els propietaris amb el seu enorme talent com a dibuixant. Tant va ser així que el van recomanar a un dels seus clients més importants, Santa Eulàlia. Hi va entrar el 1932 d’aprenent i no va trigar a escalar fins a ajudant del codirector creatiu i copropietari, Pere Formosa. A partir de 1955, i fins a la seva jubilació el 1978, Joan Serra va ser el principal dissenyador de la casa. Va presentar les seves col·leccions als Estats Units, on van esdevenir una referència mundial. I sense oblidar els seus orígens: feia el favor de vendre els patrons dels seus vestits d’alta costura a modistes de Sabadell. A la seva cosina, de fet, n’hi regalava. La ciutat lluïa indirectament els seus dissenys. “Va excel·lir en tot. En vestits de carrer, però també en els de nit, elegants i sense ser excessius, i en els de núvia, tot i que eren simples, a vegades fins i tot de cotó”, recalca Josep Casamartina, comissari de l’exposició, juntament amb Ismael Núñez. 

Les noves generacions. El futur de la moda, a escoles de Sabadell

Tania Marcial, exalumna de l’Illa, es va cansar de treballar pel ‘fast fashion’ i elabora peces a partir de teixits de segona mà del seu entorn local. Clara Navarro, graduada a l’ESDi i ara professora de l’Illa, funda el 2024 a Sabadell el taller Rafaela Knitwear, de peces de punt de disseny provinents de granges sostenibles. El jove Javi Guijarro, amb taller a l’ESDi, vesteix celebritats com Bad Gyal, Rauw Alejandro i Karol G.