Ha estat molt difícil convèncer Manel Gili i Maria Antònia Falguera. No volen ser protagonistes de res i són tan discrets com el racó on s’amaga la seva preciosa galeria i botiga d’emmarcar Sis, al carrer Travessia de la Borriana. És una casa anglesa atapeïda d’art de sostres alts, molta fusta i volta catalana. Un espai de trobada on els pintors i els clients són tractats com a família i s’hi queden una bona estona a petar la xerrada. Els quadres –sobretot d’artistes amb qui tenen amistat– els surten per les orelles: omplen les parets de maó blanc i reposen a sobre la moqueta. En una de les parets, hi ha un moble amb centenars de petites mostres de motllures de fusta per a escollir el marc del quadre, una altra obra d’art en si mateix.
Ningú ho diria, però les millors galeries d’art, els museus més prestigiosos, empresaris i banquers reconeguts han trucat a aquesta porta tan discreta quan han requerit el seu servei per a emmarcar quadres de Picasso, Miró, Pollock, Basquiat, Banksy, Andy Warhol, Klimt, Keith Haring... El taller d’emmarcació ha treballat per a la Fundació Tàpies, Caixa Fòrum, la Fundació Miró, el MNAC, el Macba, la Fundació Vila Casas, el Museu Picasso, el Palau de la Virreina, el Museu d’Art Prohibit... Els quadres, que en molts casos valen milions d’euros, no surten mai del museu o la institució original. “Recordo una vegada que vam posar un marc suplementori i un vidre de protecció a un Pollock sense arribar ni a tocar el quadre!”, rememora Gili.
Al carrer de la Borriana, hi ha la botiga amb les mostres de les motllures i una sala d’exposició al pis superior on fan quatre exposicions a l’any. En un polígon de Sabadell hi ha el taller de confecció dels marcs artesans. Van molt enfeinats, reconeix Gili: “Per a finals de juliol, tenim uns 450 marcs encarregats. Però és que no ho fem de manera mecànica, sinó artesanal, un a un”, explica.
La botiga va obrir el 1968. Originalment, hi venien antiguitats, regals de les llistes de casament i marcs. Manel Gili recorda va sentir una forta atracció per a aquell establiment quan hi entrava. Un any després d’obrir ja en formava part i, finalment, seria seva i de Maria Antònia Falguera. Es va començar a distingir a la dècada dels 80. “Aleshores, hi havia 15 o 20 llocs a Sabadell que venien marcs i tots fèiem el mateix”, rememora. Van començar a comprar taulons de fusta de primera qualitat i a dissenyar i fabricar les motllures dels marcs. “Això ens va obligar a tenir un ofici, a ser artesans”, recorda Gili. “Adaptàvem el marc al quadre, no al revés”.
El més sorprenent és el canvi vital que va fer Manel Gili. El 1962 va ser un jove fitxatge del FC Barcelona. Només s’hi va estar una temporada, i va jugar al segon equip, però en té molt bons records. Això sí, una espina clavada: el primer equip jugava un amistós contra el Santos de Pelé i en teoria havia de jugar, però finalment no va rebre l’oportunitat. Sí que va jugar en un amistós contra el Madrid, i recorda especialment la contundència del lateral Vicente Miera cobrint-lo. Durant 17 anys va ser futbolista professional, militant a equips de segona divisió.
No ha estat fàcil convèncer el Manel i la Maria Antònia. Però hi havia un motiu de pes: no es podia deixar escapar l’oportunitat de ser agraïts amb els artistes de Sabadell, els grans amics de la galeria: Manuel Duque, Alfons Borrell, Francesc Bordas, Alfons Forrellad, Ramiro Fernàndez, Jesús Llamas, Isidre Manils, Oriol Vilapuig, Pep Sallés, Agustí Puig...
