Els estius a Llançà del pintor Agustí Masvidal, "un documentalista artístic"

Agustí Masvidal (1920-2000) tenia el cap de farmacèutic, però el cor d’artista. Mentre formava part de la Lleva del Biberó, la pintura i el dibuix van esdevenir una via d’evasió que ja mai més el van abandonar. Tot i no dedicar-s’hi, va deixar un llegat enorme: més de 4.000 obres, a més de publicacions com el retrat urbanístic que va ser 143 places de Sabadell i els llibres El Romànic del Vallès, Del torrent de la Tosca i Feines i oficis i tipus populars de Sabadell. També va il·lustrar botànica, amb tanta precisió que es van utilitzar els seus dibuixos a revistes científiques. I els estius? És fàcil endevinar on els passava si es repassa la seva obra, ja que aquest “documentalista artístic” dibuixava amb voracitat el seu present. Era a Llança, un municipi que, fins al 29 de juliol, li dedica una exposició anomenada Un tribut al mar i a la seva gent, inaugurada per l’alcaldessa del municipi, Núria Escarpanter, a la Sala Tramuntana de la Casa del Mar. 

Les seves obres estiuenques il·lustren amb carbonet i aquarel·la paisatges quotidians, com racons, carrers, edificis, platges i marines, a més de personatges d’aquesta vila de l’Alt Empordà feinejant a la barca, sargint xarxes o a la subhasta del peix. Alguns visitants han descobert els seus ascendents entre els quadres exposats.

La família de l’autor, que conforma el Fons Masvidal i ha organitzat l’exposició, explica que l’artista “probablement volia recollir l’esperit treballador i incansable dels pescadors que amb coratge i molt d’esforç arribaven a port amb la pesca del dia”. L’exposició ha reunit una mostra de la norantena d’obres de Llançà de l’autor. 

“Virtuós i singular”

El Centre d’Art d’Època Moderna de la Universitat de Lleida té catalogada l’obra sencera de l’artista sabadellenc, a qui ha reconegut com “un dels artistes més virtuosos i singulars del panorama artístic català de la segona meitat del segle XX”. El fundador d’aquest centre de recerca artístic, Ximo Company, reconeix en Masvidal un pintor “lúcid, minuciós, delicat, atent i reservat”, “enamorat de Sabadell, la seva ciutat, però també del món que ens envolta”. 

La mirada de l’artista sabadellenc estava condicionada per la seva rigorositat científica. “Era molt observador i fidedigne a la realitat”, comenta Conxita Marlés, neboda de Masvidal i una de les impulsores de l’exposició a Llançà, que el defineix com un “documentalista artístic”. Ximo Company sosté que aquesta mirada és “exacta, penetrant i d’exquisida plasticitat” i que “conjumina la passió per la realitat i l’atmosfera bella i estètica”. 

Aquest artista “enamorat de Sabadell” va ser soci i col·laborador de diferents entitats, com la Fundació Bosch i Cardellach, les Agrupacions Professionals Narcís Giralt, l’Agrupació de Pessebristes, els Amics dels Goigs, el Museu d’Història de Sabadell o l’Acadèmia de Belles Arts. 

L’obra de Masvidal està repartida entre el fons familiar, el MNAC, el Museu d’Art i el Museu d’Història de Sabadell.