Una joventut sense perspectives i un enemic comú a qui situar a la diana de les misèries. Ödon Von Horváth va alertar el 1938 a Un fill del nostre temps la capacitat dels totalitarismes per xuclar el malestar general i posar-lo al seu servei. Tot i que hagin passat gairebé 100 anys, tot això no ens sona de res?
El filòleg i expert sobre l’Holocaust David Serrano, que ha temptejat força sovint el món del teatre, puja a l’escenari de la CavaUrpí dissabte 11 d’octubre per representar la novel·la, dirigit per Albert González. Ell mateix ha adaptat la història a través d’un monòleg d’una hora i quart, intens i poètic, repartit en 13 escenes sense treva i les composicions i el piano en directe de Marc Little.
Tot i que Serrano lluirà un uniforme militar alemany, l’escenografia a càrrec de Cesc Bonsfills és simbòlica. “Hem fugit del realisme perquè el missatge va més enllà de la conjuntura, de fet, és d’extrema actualitat”, comenta l’actor. “És un període entre guerres en què Alemanya es torna a fortificar com a nació a través d’un enemic que no se sap ni qui és. La seva idea és recuperar l’autoestima a través del mal”.
El protagonista és un noi sense expectatives que es deixa seduir per la propaganda de l’exèrcit. Se sent especial, “escollit per a una missió superior per a la pàtria”, a rebuf d’un líder magnètic. Però la cortina de fum s’esvaeix. “El jove s’adona que no té sentit allò pel que lluita i mata gent innocent. Pren consciència sobre la falta de sentit de les consignes que li han repetit, que no li aporten felicitat, ni el fan ser millor persona”, explica.
Alhora, afegeix Serrano , “són missatges d’extrema actualitat, consignes que normalitzen una violència verbal molt perillosa i que es podrien llegir a les xarxes socials”. En aquest sentit, l’obra és un crit d’alerta que ens fa reflexionar sobre la facilitat amb què missatges totalitaris poden impregnar la joventut desesperançada.
David Serrano va començar teatre a la companyia Kalamar-SA, dirigit per Pere Riera, entre 2004 i 2008. Després va passar pel Teatre del Sol i funda la companyia Somdos teatre, el 2018. Ha representat obres de teatre documental com La indagació, de Peter Weiss, sobre el primer judici d’Auschwitz, i Adreça desconeguda, de Kressman Taylor.
Von Horváth va morir a París el 1938, on havia fugit des de Viena per l’ascens de Hitler al poder, per la caiguda d’una branca d’un arbre durant una tempesta. Mai va arribar a veure la seva obra publicada.
