M’adono que han canviat els punts cardinals que vaig aprendre a l’escola: ara limitem amb corrupcions d’un signe, d’un altre i de més enllà, i fins i tot sense límits a les províncies (Púnica, ERO, Gürtel, Palau, cursos formació, ITV, Pokémon, targetes “black”, i així fins a més de 1.600 processats o imputats, sense remuntar-nos a Filesa). Hem arribat massa lluny, no valen paraules, ni condemnes, ni demanar perdó, no n’hi ha prou amb personar-se en les causes de presumptes fraus en subvencions, concursos, cursos de formació, etc. Cal abandonar les estructures actuals, la política econòmica, el sistema vigent.
No són suficients els retocs en lleis, ni legislant perquè desaparegui la corrupció, ja que veiem que fins i tot dins de la voràgine en què ens han ficat se segueix permetent que certs polítics i partits estiguin per damunt de tot, que per fer-los callar es facin lleis i propostes de canvis en la Constitució perquè certes comunitats autonòmiques tinguin més privilegis que d’altres, i si això no va d’acord amb el que volen les bases, es prepara una altra llei perquè al final sigui el mateix. Cal conscienciar-se que el que tenim no serveix, ens cal igualtat, però també llibertat i democràcia.
Posem el comptador a zero, repensem tota la maranya d’Administració existent, limitant els mandats i l’acumulació de sous, amb òrgans reguladors, d’inspecció i justícia independents, fent real la separació de poders escrita per Montesquieu a “L’esperit de les lleis” (1747). Que els partits que presumeixen d’afiliats i simpatitzants, i que reuneixen tots els caps de setmana en diferents llocs siguin els que els sostinguin amb les seves aportacions, amb comptes i aportacions clares i auditades per organismes oficials.
Propostes que condueixen a un canvi constitucional que ha d’anar acompanyat d’una llei electoral on un ciutadà sigui un vot. Tot això sense cap “líder” ni “Cèsar” que ens marqui el camí. El poble sabrà quin és. I reitero una vegada més, sense deixar-nos portar per idees presentades com a panacees que ho resolen tot, encara que no aporten res de nou a la humanitat, excepte la modificació d’unes paraules per unes altres, però que ens empobriran encara amb més retallades, incloses les de la llibertat
“Cal abandonar les estructures actuals, la política econòmica, el sistema vigent”
