El diccionari defineix el terme “anacronisme” com a fet propi d’una altra època, incongruent en el temps actual. Possiblement sigui la millor forma de definir les celebracions pròpies del 12 d’octubre, centrades en una desfilada militar i una recepció al palau reial de Madrid.
Que en ple segle XXI el principal acte públic de commemoració d’una diada nacional sigui una desfilada militar sona a tronat. Com encara més tronat sona
Hi ha una línia argumental continuada entre la data de la festa nacional espanyola (12 d’octubre), la excesiva presència militar en aquesta data i la primacia del monarca. És una línia sense valors com la democràcia i la igualtat de drets entre les persones. El 12 d’octubre no consta a la Constitució com a diada nacional espanyola. Jurídicament es basa en un decret-llei de 1981 i, posteriorment, en una llei de 1987.
És un error de primer nivell situar la data del descobriment d’Amèrica com a diada nacional. En primer lloc, perquè no té res a veure amb l’actual territori espanyol, sent una descoberta d’un lloc aliè. En segon lloc, perquè tota conquesta és gairebé sempre un canvi d’amos: es passa de ser súbdit d’un rei, d’un cap de tribu o d’uns sacerdots a ser-ho d’un virrei posat per un rei o emperador estranger. Històricament, les conquestes sempre han estat així: amb més o menys sang, però generalment sense llibertats, convertint-se en simples canvis d’amos.
Una conquesta o colonització no té per què ser sagnant, violenta o totalitària. La romanitzacio d’Hispània va costar sang. Però al final van ser més útils els beneficis de la cultura romana (lleis, infraestructures, llengua, coneixements, etc.) per convèncer els nostres avantpassats laietans del domini romà que no pas les llances i les espases. El mateix es pot dir de la conquesta d’Amèrica. Però és una data massa llunyana i que sovint s’ha situat com a “dia de la hispanitat”. Inclús ha estat pitjor, quan era considerat el “dia de la raça”. La hispanitat va ser l’extensió d’una cultura, una llengua i una religió comunes. Tot i així, l’imperi espanyol va acabar caient, en forma de revoltes armades, país a país, no pas per una generosa concessió espanyola.
Tindria molt més sentit que la festa nacional espanyola fós el dia de la Constitució, el 6 de desembre. Inclús podria ser raonable recuperar el 14 d’abril, data de la proclamació del primer gran període democràtic espanyol, amb la Segona República. Mantenir el 12 d’octubre com a diada nacional espanyola, i centrar-la en una desfilada militar i una recepció classista, fa olor de naftalina. És antiquat i rònec. Alemanya té una moderna diada nacional amb el 3 d’octubre, data de la reunificació alemanya al 1990. França té el 14 de juliol, inici de la revolució francesa, que va iniciar la moderna presència política de valors com la llibertat, la igualtat i la solidaritat. Holanda té el dia del rei, amb un regust profund d’independència, perquè la figura de la monarquia Orange té aquest significat allà. Als països americans, africans i asiàtics que havien estat colònies de països europeus, també majoritàriament tenen els dies de la seva independència com a diades nacionals.
Però a Catalunya tampoc quedem massa bé amb els nostres 11 de setembre. Conmemorem una derrota, fet curiós. Però fem desfilades de policies (mossos d’esquadra), i recepcions sel·lectives. Tot plegat també sona rònec i tronat. Mentre, el valor de les persones, dels seus drets i llibertats, no són el centre d’aquestes celebracions: és anacrònic.
“El 12 d’octubre no consta a la Constitució com a diada nacional espanyola”