Espigolar entre deixalles

Fa pocs dies, transcendia la presumpta estafa de la companyia FCC (Fomento de Construcciones y Contratas, S.A), responsable de bona part de la recollida de deixalles a la ciutat de Barcelona. Sembla que la corporació empresarial barrejava residus del contenidor groc (envasos i plàstics) amb els de rebuig per tal de cobrar més diners pel servei de recollida. D’acord amb la concessió vigent a Barcelona si es reciclen més envasos, i se supera el límit fixat a la concessió, el cost municipal de recollida s’abarateix. Per aquest motiu l’empresa evitava superar el límit a força de barrejar envasos amb el rebuig. Allò que els ciutadans separaven correctament l’empresa concessionària ho tornava a barrejar per estalviar-se costos i incrementar el marge. Tot un exemple d’irresponsabilitat social corporativa. S’estima que aquesta pràctica implicava un frau de l’ordre de 800.000 euros per l’any 2014. La notícia apareix en plena voràgine d’una nova edició de l’aplec de les “smarts cities” (ciutats intel·ligents). Un doll de propostes que inciten a les administracions públiques, especialment les locals, a gastar-se milers d’euros per instal·lar o incrustar centenars de sensors i xips a qualsevol artefacte o producte per ser més eficients i sostenibles. Hauria detectat aquesta tecnologia el possible frau de la recollida de deixalles? Segurament la tecnologia hauria precisat al gram i al segon la quantitat de deixalles defraudades, però l’existència de la informació no és suficient per garantir un bon servei. El nucli del problema és: qui disposa d’aquesta informació, quin ús se’n fa i amb quina ètica exerceixen les seves responsabilitats les persones que manipulen aquestes dades. En el cas de Barcelona la filtració a la premsa d’uns correus electrònics ha estat el detonant que ha destapat l’afer. I això només ha passat a Barcelona? Les estadístiques públiques de què reciclem són certes? Aquestes i altres preguntes són les que es deuen fer el conseller del ram i molts alcaldes i regidors en la intimitat de la responsabilitat del càrrec. El batibull dels residus barcelonins també coincideix amb la celebració de la Setmana Europea per a la Prevenció de Residus on arreu del país s’organitzen més d’un miler d’actes per conscienciar els ciutadans de les bones pràctiques per prevenir la generació de residus. En l’àmbit vallesà destacar l’activitat “Porta la bossa a la revisió!” promoguda pel Consorci per a la Gestió de Residus del Vallès Occidental i celebrada en diversos municipis de ponent del Vallès. L’acció consisteix a arreplegar tres bosses a l’atzar de dins dels contenidors de la fracció de rebuig i classificar el seu contingut en allò que és orgànic, paper i cartó, vidre, envasos, deixalleria i rebuig. L’acte celebrat a la plaça Vella de Terrassa evocava un resultat no gaire encoratjador. El contingut real de les bosses de rebuig era en un 37% envasos, un 26,6% de paper, 22,7% orgànic, un 4,2% vidre i un 1,6% deixalles que haurien d’anar a la deixalleria. Només el 7,9% era rebuig. Aquestes dades de Terrassa no difereixen gaire de la resta d’altres municipis del Vallès. L’any 2015 el Vallès occidental el 35,88% dels residus municipals anaven a parar a la recollida selectiva i en el Vallès oriental un 37,85%. Les dades del Vallès són inferiors a la mitjana catalana que és del 38,9%. En poques paraules els vallesans reciclem poc! D’altra banda, totes aquestes dades estan molt allunyades de l’objectiu europeu del 2020 de reciclar més del 50% dels residus. Avui encara aboquem massa deixalles reciclables o recuperables a la bossa del rebuig. És palès que s’haurà de revisar l’actual sistema de gestió de residus i preguntar-se si l’actual model de recollida selectiva és i vàlid per a tothom. Tot sistema té el seu límit, i potser l’actual ha esgotat la vigència. Separació en origen o destí? S’han de limitar els envasos d’un sol ús? Pot sostenir-se una concessió que desincentiva el reciclatge d’envasos? S’acumulen els deures a l’agenda ambiental. @manelcunill “Avui encara aboquem massa deixalles reciclables o recuperables a la bossa del rebuig”