Ara és l’hora del Ple Municipal
Sabadell ha estat capdavantera en la determinació del model de parcs agraris a Catalunya. De fet, la doctora Ana Zazo Moratalla, arquitecta-urbanista, autora del llibre El parque agrario. Una figura de transición hacia nuevos modelos de gobernanza territorial y alimentaria (2015) recorda que «el Parque Agrario es una estructura de preservación de los espacios agrarios en entornos urbanos en un contexto de cambio global».
Així, semblaria adient posar mans a l’obra i establir la concertació adequada, mitjançant la Junta de Desenvolupament del Parc Agrari, que preveu la normativa del Pla Especial Urbanístic del Parc Agrari, qüestió que correspon al Ple Municipal, i fixar un bon pla de treball i executar-lo, això sí, amb els recursos necessaris per consolidar el projecte i generar un pol d’atracció agrícola i ramadera de qualitat alimentària i també social.
Algunes veus han dit o preguntat, sovint, què costa el Parc Agrari a la ciutat? Llavors és quan, les respostes polítiques trontollen, atès que no es tenen els conceptes clars. Especialment, quan hi ha un estereotip sobre el medi natural, amb gran predicament, que diu: «el medi és de tots». Arribats a aquest punt cal mesurar el sentit i el contingut d’aquests conceptes: la propietat, la gestió dels conreus o de la ramaderia, la terra com a mitjà de producció, les bondats del treball en el medi natural o la gestió de la biodiversitat de manera remarcable, pel que fa als marges i als boscos i també a la fauna silvestre.
S’ha de considerar la convivència entre la tradició i la gestió empresarial. Ambdós valors són necessaris per afrontar els reptes actuals de la producció d’aliments. Tot i això, surten veus amb «plats trencats» que apunten els temes de les prioritats i la disponibilitat de recursos per desenvolupar canvis de model, que deixen com a estereotip el creixement permanent, que avui està fortament qüestionat, com a índex de la riquesa social, sense haver ponderat els límits del territori.
La funció social i econòmica del Parc Després de tot el que s’ha comentat, cal també preguntar-se quina funció social aporta el Parc Agrari. La resposta és fàcil: és una baula important i estructural de la infraestructura de l’ecosistema implicat. Una baula que entre altres prestacions saneja l’aire que respirem i ens aporta valor i preu als nostres habitatges i productes alimentaris. Que no és poca cosa! En definitiva, és una millora per a l’economia que valora el capital natural, tant per l’aportació de riquesa alimentària com ambiental, i això amb el plus del quilòmetre zero. Fruit de la primera empenta del Parc Agrari han sorgit produccions agràries que són de referència: els vins blancs i negres amb la marca Arraona, la mongeta del ganxet, el pa de Sant Julià, el tomàquet Montgrí, la ceba de Sabadell i, en procés de desenvolupament, el conreu de cereals i llúpol per a l’elaboració de cerveses locals, o altres productes vinculats a l’horticultura o bé a la producció ramadera, com la producció d’ous i aviram, però també de bestiar boví i oví amb producció extensiva. Una dada econòmica important és la que ens facilita el FEGA (Fondo Español de Garantía Agraria), organisme autònom del Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación, referent als ajuts directes i de desenvolupament rural que es van rebre el 2018 a Sabadell, amb un import de 840.832,85 €. Aquests diners corresponen a pagaments que fa la Política Agrícola Comuna (PAC) de la UE pel manteniment de les rendes dels agricultors, tant per la producció com pel sosteniment del territori (ajuts ambientals). Cal ser rigorós amb aquesta dada econòmica, que correspon a 351 beneficiaris, que són persones que tenen el seu domicili a Sabadell, si bé això no vol dir que, necessàriament, tinguin la seva explotació agrària o la seva finca al municipi. Malgrat aquest ajustament, la xifra continua sent molt important. Trobareu més informació econòmica aquí. Per tot això creiem que s’ha de superar l’aturada dels darrers anys i cal posar en valor, sense més retard, les enormes possibilitats del Parc Agrari. Publicat simultàniament a Quadern de les idees, les arts i les lletres.