El dictador feixista Francisco Franco, quan el van informar de la mort de Luis Carrero Blanco, previ vol pels aires, va dir: “No hay mal que por bien no venga”. Doncs tinc una amiga que quan s’ha assabentat que no es podrà fer la Festa Major ha dit: “No hay mal que por bien no venga”. Ja sé que els lectors del Diari de Sabadell deuen estar escandalitzats de tanta heretgia. Vaig insistir a la meva amiga del perquè s’alegrava de la suspensió de la festa. M’expressa diversos arguments:
A. Que les masses populars al carrer la posen nerviosa, tanta gent al carrer junta diu que no presagia res bo. Sobretot perquè l’assalt a La Bastilla només s’ha produït una vegada. A Catalunya, quan vam assaltar La Ciutadella, les escales eren curtes. B. Que contemplar molta gent fent veure que es diverteix la sumeix en una més gran depressió de la que ja té durant l’any. C. Que fa que et trobis amb gent que t’intenta explicar què han fet durant les vacances. Diu que almenys aquest any no ens podran explicar que han anat a 40.000 quilòmetres de distància en una illa salvatge. 40.000 quilòmetres és una exageració perquè si sortim de Sabadell i fem aquesta distància aniríem a parar a Ca n’Oriac. D. Tenim l’avantatge afegit que gràcies al virus no es poden fer sopars de més de 10 persones. E. En aquestes reunions era freqüent que la gent et fes veure 12.000 fotos del seu mòbil sobre les vacances. Òbviament en aquestes converses i fotos no surt la picada d’un insecte immens, la visita a una immunda clínica on li van posar un antiverí que li va provocar tot d’efectes secundaris dolorosíssims. Tampoc les febres i les cagarrines a causa del “canvi d’aigües”. F. L’amiga diu que ens estalviarem els sorolls estridents de les orquestres que actuen amb uns altaveus que fan tremolar els edificis, ja no diem quan a més hi posen els subwoofer. G. Ens estalviarem, em diu, el Castell de focs, que considera que és un dels pitjors invents de la humanitat: cremar tones de pólvora de colorets en vint minuts. Mai superarem els de Beirut, afirma seriosa. Sabeu el que costa la brometa? Em recalca. A més, insisteix que les desenes de milers de gossos de la ciutat i els seus amos passen una molt mala estona. Remata dient: “A veure si farem el ridícul com els de Vilafranca del Penedès!”. “Cal policia, molta policia”, em diu. I proposa que Farrés contracti Miquel Buch, que té molta traça a l’hora d’estossinar ciutadans.
Bé, aquesta amiga boja m’ha demanat que si podia trucar a l’editor del Diari de Sabadell, Marc Basté, per tal que li deixi escriure aquestes idees. Considera que hi ha una unanimitat quasi feixista a l’hora de lloar les festes majors. Efectivament, he trucat al Basté i li he dit que per res del món deixi que aquestes idees tan extravagants quedin impreses en aquest diari degà del periodisme sabadellenc. Amen.
