Pocs dies abans de Nadal, una circular de la residència de gent gran més important de Sabadell informava els familiars de la conveniència que els residents es posessin la vacu-na contra el coronavirus –“és una oportunitat per protegir la població més vulnerable”, subratllava– amb l’argument que “és segura” –fins aquí cap problema– i que “l’avala el Govern de la Generalitat”. En els quaranta anys anteriors, aquest hauria estat un argument de pes, en els actuals, però, no és garantia de res. I és que la gestió duta a terme per JxCat i ERC en un mandat per a l’oblit ha deixat el prestigi de la Generalitat i el seu Govern arran de terra.
El de la dotzena legislatura haurà estat, sense discussió, el pitjor Govern de tots els que ha tingut Catalunya des que es va restablir la Generalitat el 1977 i es van fer les primeres eleccions al Parlament el 1980, que ja és dir.
Tan dolent haurà sigut que farà bones etapes de govern grises com la de José Montilla i en farà enyorar d’altres que havien quedat sota sospita com les de Jordi Pujol. Tan malament ho haurà fet que haurà aconseguit fer emprenyar tothom, perquè ni ha treballat per conduir el país cap a la independència –que se suposa que hauria de ser l’objectiu d’un govern i uns partits que es diuen independentistes– ni ha estat capaç d’administrar les engrunes d’una autonomia cada vegada més restringida. Un Govern que va començar amb l’etiqueta d’efectiu i que acabarà, enmig de la polèmica sobre la gestió de la crisi del coronavirus, amb la d’ineficaç.
I això que quan va esclatar la pandèmia va posar el crit al cel, i amb raó, perquè l’Administració espanyola va córrer a centralitzar-ne i polititzar-ne la lluita en nom de la sacrosanta unitat d’Espanya –els militars van ser posats al capdavant d’un operatiu que fins i tot en el llenguatge semblava bèl·lic– i va deixar les autonomies, tot i ser les que en teoria tenien les competències, amb un pam de nas i sense cap marge de maniobra. I es va vantar que ho hauria fet molt millor que Pedro Sánchez, Salvador Illa, Fernando Simón i companyia, que certament ho van fer rematadament malament i van evidenciar que són una colla d’ineptes. Però va arribar el moment de demostrar que el Govern en sabia més que ningú i estava més ben preparat que ningú per fer-se càrrec de la situació i va resultar, en canvi, malgrat tots els escarafalls i gesticulacions anteriors, un complet fiasco. Perquè JxCat i ERC encara han estat capaços de fer-ho pitjor.
És veritat que, vista l’experiència de la primera onada, el Govern del PSOE i Unides Podem va fer discretament marxa enrere i va deixar que, a partir de la segona, els clatellots els caiguessin a les autonomies. I aquí és quan el Govern de JxCat i ERC ha fet aigües pels quatre costats: incapacitat per prendre decisions valentes, mesures contradictòries, imprevisió i insuficiència de mitjans, manca d’ajuts reals per a tots els sectors afectats, baralles internes constants per no aparèixer com el dolent de la pel·lícula davant la imminència d’eleccions, i un etcètera que podria ser molt llarg. El súmmum de la incompetència el van protagonitzar en directe el vicepresident Pere Aragonès, la consellera Alba Vergés i la cúpula del Departament de Salut en saltar-se les seves pròpies normes de distàncies i bombolles per fer-se la foto al costat de la primera persona vacunada a Catalunya contra la Covid-19 –quan resulta que els familiars tenen restringit l’accés a les residències–, en una acció reprovable que ha deixat al descobert el partidisme i l’electoralisme d’aquest Govern.
La conseqüència de tot plegat és que al Govern de la Generalitat li costarà, i molt, remuntar el vol, i més encara si els que l’han de formar després del 14F tornen a ser JxCat i ERC, sols o amb el PSC.
I és que tota situació, per dolenta que sigui, encara és susceptible d’empitjorar.
