Fem Europa també des de les ciutats

[Marta Farrés, alcaldessa de Sabadell] Les reivindicacions ciutadanes sorgeixen de l’experiència real de cadascú davant de temes com l’habitatge, el preu de l’energia, la dignitat de l’espai públic, la mobilitat o la qualitat de l’aire. És bo que els ciutadans facin arribar les seves necessitats als responsables polítics, ja que és el millor feedback possible. I a qui s’adrecen aquestes queixes? A l’administració més propera, a l’Ajuntament. Això ens atorga un paper fonamental, el de facilitadors que aquestes necessitats dels nostres ciutadans –que han confiat en el seu ajuntament- es puguin solucionar, siguin o no responsabilitat de l’Ajuntament. Així que no ens queda un altre camí que ser els transmissors, l’enllaç entre la ciutadania i la resta d’administracions públiques. Certament, com més lluny es troba l’administració del ciutadà més costa aquesta dosi de realitat i de contacte amb els problemes reals de les persones. Per això el diàleg entre administracions és tan vital, perquè de la nostra entesa en depèn que els ciutadans i ciutadanes rebin el tracte que mereixen, rebin els serveis que els corresponen i entre tots avancem cap a un futur millor.  Aquesta setmana he tingut l’oportunitat d’estar a Brussel·les i he pogut prendre el pols real de què vol dir estar coordinats. Entre d’altres m’he reunit amb Elisa Ferreira, comissària de Cohesió i Reformes, i us puc dir que la seva feina del dia a dia és fer que les coses passin, com la de qualsevol altre servidor públic. Crec que la clau de volta està en el fet que ella i jo –o ella i qualsevol altre alcalde- ens puguem parlar. Perquè les línies estratègiques de futur i els recursos les tenen en molt casos les institucions europees, però el pols de la realitat el tenim cadascun dels alcaldes i alcaldesses. Hi havia aquella proclama que de tant fer-la servir s’ha buidat: pensa globalment, actua localment. Però si recuperem l’essència de la cita tindrem l’essència de l’administració pública. Europa ens permet ser forts en tot allò que decidim fer, perquè facilita el treball conjunt. Però aquest treball s’ha de fer sense allunyar-se de la realitat. Cal que les decisions siguin coordinades i coherents.  D’exemples, en tenim molts. La qualitat de l’aire n’és un: no té fronteres. L’aposta per la digitalització n’és una altre: no poden ser diferents les oportunitats si neixes a Sabadell o a Milà. El govern de Sabadell fa molts esforços en plantar arbres, més de 2.500 només aquest any. O en reduir el trànsit rodat, pacificant carrers a tota la ciutat. I en reclamar millors infraestructures, com la Ronda Nord, o millors connexions ferroviàries. Però les decisions individuals de cada municipi tenen més sentit si formen part d’una estratègia comuna amb la resta de ciutats europees.  Cal que anem units cap al futur, però l’execució, com fer-ho possible, ha d’adaptar-se a la realitat de cada territori i de cada comunitat. I en això els ajuntaments som imprescindibles i imbatibles. Cal que Europa ens escolti, ens tingui en compte i ens empoderi. Volem i podem fer-ho. Si una reivindicació ciutadana que comença en un municipi acaba orientant una política europea, estarem donant sentit a la construcció de l’espai comú europeu. Europa ha de créixer des de baix i construir-se per donar resposta a cada ciutadà i ciutadana. Nota de l’editor: El D.S. obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.