El nombre de trastorns en infants s’ha duplicat en els darrers cinc anys. Penseu un segon en el vostre entorn i segur que us vindrà al cap algun cas de TEA, TDAH, dislèxia, disgrafia... –entre moltes altres condicions del neurodesenvolupament i de l’aprenentatge. Els experts asseguren que ara es diagnostiquen més casos, però no descarten que la prevalença hagi augmentat de manera real. Caldrà temps i investigació per concloure si és així. Avui dia, es calcula que una de cada cinc persones està afectada per algun d’aquests trastorns.
Conviure amb aquests trastorns a casa i fora de casa és realment complex. Així ens ho explica Alícia Moreno, que té un fill amb trastorn de l’espectre autista (TEA). “El meu fill no està per anar a una escola ordinària per la falta de recursos”, ens diu. Aquesta és la realitat: la bona intenció dels governs de la Generalitat de voler integrar tothom a l’aula no funciona. No és útil. No suma per a ningú. Ni per a l’aprenentatge dels alumnes, ni per a les famílies, ni per als professors i els vetlladors, que tenen una llista infinita de plans individualitzats per preparar i executar.
Ens hem d’adaptar a la realitat de la nostra societat. Sigui perquè hi ha més diagnòstics o perquè hi ha més prevalença real, cal fer els canvis necessaris en els àmbits social, educatiu i sanitari per poder atendre la diversitat com es mereix. Això implica tenir més recursos –evidentment econòmics–, però no només això: cal replantejar-se com funcionem i com treballem. Com ens organitzem com a país.