Aviat arribaran les graduacions de batxillerat i jo ja us aviso, noies, que encara hi sou a temps! Perquè ja veig el panorama! Elles caminant de bracet les unes amb les altres, per no caure, agafant-se la vora del vestit i anant a l’institut amb un eyeliner que dona la volta al clatell. Totes amb vestits iguals però de diferent color (ben segur pactats amb anterioritat) i escots amb totes variacions possibles. Llargs, licrosos, brillants, blaus, verds i granats. I la més agosarada de vermell. Mai blanc, que us han dit que fa grassa.
I des d’aquesta humil columna us recomano que no caigueu en la pressió estètica. Ja sé que és molt difícil sortir-se de la norma i desmuntar els convencionalismes sobre estètica. Per fer goig no cal anar ajustada, escotada, ni curta. Ni tampoc cal dur talons, com més impossibles millor perquè ni us fan la cama fina, ni allarguen la silueta i tampoc estilitzen. Us faré un espòiler: no us fa més primes, sou les mateixes altes, baixes, rosses o morenes però caminant com un cérvol acabat de néixer. I fareu un sacrifici per lluir-los que us passarà factura en una de les nits que hauria de ser de celebració i les convertireu en un niu de patiment i de tràfic de Compeeds i esparadraps. Qualsevol tècnica que us hagin explicat és mentida, és fruit del patriarcat que se la va inventar per fer-nos patir, per tenir-nos distretes, per marxar abans cap a casa. La meva recomanació ara que hi sou a temps és que busqueu modelets còmodes, bonics, vistosos, amb lluentons, plomes, tuls i volants... llargs, curts estrets o amples, però sobretot que siguin còmodes, que no us oprimeixin, que no us sexualitzin ni us passin factura l’endemà.
Sí, les noies d’avui dia fan el que volen, com ho volen i no demanen permís a ningú. Ho feu des de la llibertat personal, però feu memòria d’on veniu i no sigueu còmplices del patriarcat, no us poseu l’uniforme de graduació!