[Jordi Serrano Historiador i rector de la UPEC]
Els darrers anys i per culpa de la postmodernitat i d’un determinat discurs provinent de l’antropologia ha desaparegut el discurs dels militants per la laïcitat a Catalunya. De la postmodernitat en parlarem després, però des de l’antropologia s’ha llençat un discurs afirmant, sense cap base racional, que l’anticlericalisme és petit burgès. Una falòrnia encunyada als anys seixanta i setanta del segle passat, sense cap fonament. O potser pel desconeixement sideral sobre la història de Catalunya.
Es cremen esglésies i convents l’any 1835 perquè els pagesos volien cremar els capbreus dels convents, és a dir, els vestigis feudals i els registres parroquials on quedaven assenyalats els descendents de moriscos i de jueus (no tenien la sang neta, en el llenguatge de l’època), cosa que els impedia casar-se lliurement o accedir a càrrecs públics, fer carrera militar o simplement ser mestre fins al 1870. De fet, el darrer executat per la Inquisició el 1826 fou el mestre laic Gaietà Ripoll. Tots aquests pagesos o ciutadans normals anticlericals eren petits burgesos? La postmodernitat introduïda per filòsofs francesos, que molt d’ells han acabat a l’extrema dreta, va aconseguir escriure, des de la irracionalitat, una mena de textos delirants molt ben analitzats ja fa molts anys, l’any 1996, per Jean Bricmont i Alan Sokal al llibre Imposturesintel·lectuals. Ens van explicar el frau.
El problema és que la postmodernitat ha arribat a la política catalana. I l’efecte provocat és abandonar la laïcitat i l’anticlerica- lisme, que són els valors que possibiliten la llibertat de consciència i religiosa. On manen les religions del llibre sagrat s’acaba la llibertat religiosa. Ho sabem aquí, que vam tenir una dictadura feixista nacionalcatòlica durant quaranta anys. La laïcitat és profundament antiracista i respecta totes les persones de races, creences i religions diferents.
Si una persona, o un país, és racista, no és laica. Amb l’aparició de l’extrema dreta independentista, hi ha massa gent desconcertada. No ens confonguem, l’extrema dreta nostrada és igualment racista que la nacionalista espanyola. Ara, molta gent esquerrana no s’atreveix a criticar l’islamisme radical per por de ser titllat d’islamofòbic, una paraula inventada per les monarquies dictatorials dels petrodòlars. En una democràcia, hi ha el dret a criticar les institucions poderoses incloses, és clar, les religioses. Ja ningú reclama la fi del Concordat del 1953 firmat en plena dictadura i els acords concordataris posteriors amb tota mena d’avantatges discriminatoris.
Però alerta, l’extrema dreta espanyola i catalana, quan critica els magrebins, no ho fa per la religió, ho fa perquè són directament racistes i ultracatòlics. L’esquerra ha de tornar a enarborar la bandera de la laïcitat, ho necessita la convivència i ho necessita la raó. Si no ho fa, prendrem mal. Una república catalana no laica no m’interessa. Ara, de fet, a Catalunya només defensen la laïcitat les dones de contextos familiars islàmics.
