ARA A PORTADA

Opinió

Associacionisme juvenil a Catalunya

23 de març de 2024
[Jordi Serrano, Historiador i rector emèrit de la UPEC] Fa unes setmanes, Casals de Joves de Catalunya va repartir unes targetes T-Drogues amb les quals pretenien donar informació i reduir els riscos del consum de drogues entre els joves. La campanya estava dissenyada per Energy Control. Es va generar una enorme polèmica. Més enllà de la idoneïtat de la campanya, vull fer esment ara a un element que mai es recorda. Hi ha joves que s’organitzen de forma autogestionada durant tot l’any, durant molts anys. I només surten als mitjans de comunicació quan hi ha alguna cosa d’aquesta mena. Mai els mitjans de comunicació fan visible la tasca callada i voluntarista de joves idealistes que exerceixen la ciutadania activa. Tothom es queixa dels joves, se’ls culpabilitza de tots els mals que pateixen i quan hi ha joves que treballen de forma altruista per la societat, llavors se’ls silencia. Les darreres enquestes ens diuen que una part petita, però significativa, de joves es manifesten amb contravalors d’extrema dreta i masclistes. I tothom posa el crit al cel. En primer lloc, ningú pensa que els joves són el reflex desacomplexat dels seus pares i, en segon lloc, que si volem que les generacions futures es comportin amb valors laics progressistes, caldria que la societat els doni suport. Entitats juvenils, casals, esplais, agrupaments, el que fan en el dia a dia és educar en l’autonomia moral. Caldria una actitud de suport adult a partir de l’apropament no paternalista. Convindria que hi hagués un Casal de Joves a cada barri i a cada poble de Catalunya (i esplais i agrupaments). Però en general per a aquells joves que volen fer coses tot són dificultats, barreres, burocràcia i crítica o silenci. Cal donar als joves locals en condicions on no faci fred i amb mobiliari en condicions. Cal que les institucions els donin ajudes econòmiques amb convenis plurianuals com proposa la nova llei catalana de suport a l’associacionisme. I cal que la societat reconegui com a molt valuós el treball voluntari de tants joves que volen participar de forma laica i republicana. Però, és clar, quan els joves participen, normalment ho fan amb esperit lliurepensador i crític i a la majoria de les institucions no els agrada. A quants regidors hem sentit dir: “Si home, ajudaré aquells joves perquè després em critiquin!” Si volem joves solidaris, feministes, d’esquerres, activistes i preocupats per l’espai comunitari, cal sembrar, cal ajudar, cal animar i cal fer-los visibles. A Barberà hi ha des de fa molts anys el Casal de Joves Obriu Pas, que té darrere una infinitat d’activitats, cursos, xerrades, excursions i intercanvis. Ha format centenars de quadres associatius, alguns d’ells amb projecció política ciutadana i que ara es troba sense local fent activitats de tota mena com ensenyar als joves a comprar sa al mercat. A l’Aragó fa trenta anys hi havia 150 casals de joves, van ser liquidats pel PP, aquests dies quatre més a Castelló. I l’esquerra mira cap a una altra banda. I com es promou, doncs, l’ètica civil republicana? Fent tuits? Fent vídeos a TikTok?
Escull Diari de Sabadell com la teva font preferida de Google

Altres opinions