Segueixo encaparrat amb el futbol

[Per Tom Colomer, Escriptor i dramaturg] I, sobretot, amb la poca-soltada aquesta que el futbol no agrada a la gent jove perquè és avorrit. Que està clar que els números no enganyen i que el futbol avui es consumeix molt menys que en altres generacions. I no és menys veritat que fenòmens tipus Kings League han enganxat molt la gent més jove. Però és perquè el futbol convencional agrada menys que aquest pseudofutbol que s’han inventat o és perquè és molt més accessible? Diria que ens ho demostra el que va passar amb l’Eurocopa, que la van fer tota en obert i en directe. Èxits d’audiències. El primer partit (contra Croàcia) va batre rècords, però sobretot s’ha demostrat que quan s’ofereix, el futbol agrada com ha agradat sempre, com a circ, com a opi del poble, com el que vulgueu. Però no se li pot treure valor com a espectacle perquè les generacions joves hi estan menys enganxades que les d’abans. Aleshores, a què es deu aquest desenganxament? No cal ser un geni en finances per entendre que aquests preus prohibitius són el que estan condemnant el futbol. Hi ha una gent molt poderosa molt interessada a seguir engreixant la indústria del futbol com a negoci, fins a un punt que porten els preus del consum al límit del que és prohibitiu. I no dic només el pack que has de contractar per veure’l a casa, que ja de per si és obscè, sinó també el mig sou que t’has de deixar (sou sencer, segons la zona i el contrincant) si vols veure els partits a l’estadi. Així, doncs, no és que no interessi, és que no es pot pagar, ens han forçat a perdre-hi l’interès. I per poc que sapigueu llegir entre línies, veureu que no parlo només de futbol, que aquest discurs d’”ai és que la gent jove no...” s’ha anat convertint en una tendència perillosíssima per justificar la mala gestió de la generació de dalt (la que s’inventa aquests arguments). “Ai, la gent jove ja no es vol comprar pisos”, “ai, aquesta generació és tan acomodada que surt més tard que mai de viure amb els pares”... Una mica d’autocrítica, per favor! No deu ser que la generació de dalt heu convertit casa nostra en PortAventura i ara el metre quadrat va a preu de barril de Brent? “Aquesta generació ja no vol tenir fills”, “a aquesta generació no li interessa la política”, em podria acabar les pàgines de diari jo sol posant exemples. No veig gaires titulars demanant-se “què hem fet tan malament com a societat perquè a la generació que puja no li interessi la política?”.