[Leo Torrecilla, Empresari]
Europa ha confiat en Alemanya des de finals de la Segona Guerra Mundial gràcies als creixements espectaculars coneguts com el Wirtschaftswunder (el miracle econòmic), en què van gaudir d’una combinació de reformes polítiques i grans plans de suport dels Estats Units. Però aquesta fase de prosperitat s’ha acabat de manera bastant abrupta, s’han ajuntat el Brexit, que era el seu mercat més rendible, amb el millor saldo de balança comercial net, i alhora la Xina, l’altre mercat principal, ha arribat a la maduresa i ja no necessita comprar i copiar els productes i màquines alemanyes. En tercer lloc, ha explotat la intel·ligència artificial sense ser autor ni dominador de la tecnologia.
Els experts encara esperen que Alemanya es recuperi dels constipats de la pandèmia, de les crisis d’Ucraïna i de subministraments de la cadena logística. No volen veure que s’ha acabat un cicle, molt llarg i pròsper, però és la fi d’un cicle. Som molts els que admirem el model Alemany, tant per l’economia com per l’organització política descentralitzada de la qual gaudeixen els seus Länders.
Però el futur ja no està a fabricar, fabricar s’està convertint en una commodity. En un món sobrat de capital, invertir i establir una planta productiva ja no és una barrera difícil de replicar. El futur són els serveis i canviar l’economia alemanya cap a aquest nou paradigma serà molt difícil. I ni parlem del sector de l’automoció, que era una de les joies dels alemanys, que s’ha quedat fora de joc versus els països asiàtics, ara que el fora de joc és automàtic, el VAR pita en contra dels cotxes alemanys.
Ja ningú recorda que abans tots els Premis Nobel de ciència eren alemanys, perquè ara són tots americans, i és allà on desenvolupen dispositius tecnològics d’última generació. Perquè això sí que és invariable, allà on hi hagi la generació de les idees innovadores és on hi haurà la creació de novetats i productes o serveis amb valor afegit.
Potser tot plegat no és res més que la dita dels àrabs: “El meu avi anava en camell, el meu pare en molts camells, jo en Mercedes, el meu fill amb Land Rover i el meu net tindrà Land Rover, però el meu besnet tornarà a caminar i anar en camell perquè els temps difícils generen homes forts, però homes forts generen temps fàcils, i els temps fàcils generen homes febles”.
Sabem que Alemanya no serà la nova locomotora d’Europa, però no sabem quin país ha de despuntar. Potser Sabadell disposa de les start-ups capaces d’innovar? Hem de ser disruptius i aprofitar l’ecosistema català de campions ocults per esdevenir part activa a fer del nostre país el millor país del món.
