‘Celeste’ i els inspectors a Catalunya

[Arnau Bonada, Economista, president de la Xarxa Onion i vicepresident segon del CIESC] Bona part del meu dia a dia professional el dedico a defensar contribuents davant l’Agència Tributària. Rara és la setmana en què no hagi de baixar a una inspecció a Barcelona. També m’ha tocat representar clients a Girona, Tarragona, Madrid, València, Osca... Un procediment de comprovació fiscal es prolonga durant mesos i, a vegades, s’acaba establint una relació de certa confiança i empatia mútua amb els actuaris. Darrerament, el principal tema de conversa amb ells és la sèrie de Movistar Celeste, en què Carmen Machi interpreta una inspectora, a punt de jubilar-se, afrontant el seu darrer cas. S’hi poden sentir frases tan demolidores com aquesta: “Per què creus que hi ha tantes parelles entre els inspectors d’Hisenda? Per què s’agraden entre ells? No. Perquè no agradem als altres.” Com vaig bromejar amb un inspector, el guionista no sap amb qui s’està ficant... La sèrie dibuixa una trama inspirada en el cas de la Shakira. Aquí no ha agradat gaire que la trama transcorri a Madrid, tenint en compte que l’expedient de la cantant colombina es va instruir des de Barcelona. M’ha sorprès, en certa manera, aquest sentiment de pertinença en un context en què la immensa majoria dels nous inspectors provenen de fora de Catalunya i defensar un client en català resulta pràcticament una utopia. De fet, aquest no és un element menor. El perfil més habitual amb què et trobes actualment és el d’una persona jove, d’una altra comunitat autònoma, que acaba d’aprovar l’oposició i que aterra a Barcelona i queda consternada per l’alt cost de la vida. De fet, als taulells d’anuncis de les dependències són freqüents les ofertes per compartir pis o llogar habitació. El seu objectiu, per tant, consisteix a prosperar ràpidament i poder tornar a prop de casa. Un plantejament que, des d’un punt de vista personal, s’entén perfectament, però que comporta, com a efecte col·lateral, per dir-ho d’una manera suau, una baixa sensibilitat vers el teixit empresarial autòcton a l’hora de concretar les liquidacions. Desconec si hi haurà segona temporada de Celeste. Almenys la primera haurà servit per humanitzar i reivindicar una professió necessària i poc valorada dins la nostra societat. I, potser, per despertar noves vocacions també en la joventut de Catalunya.