Junts i l’empadronament

Publicat el 19 de maig de 2025 a les 12:09

Junts està patint per l’estrip que li pot fer AC. I en comptes de reaccionar d’una forma valenta i decidida, el que fa és copiar-ne els eslògans i les polítiques. Un gran error. Un gran error per a Junts però un gran error sobretot per al país. És de primer curs de política, ho aprens als quinze anys: si copies l’adversari, el que estàs fent és donar-li ales i credibilitat.

Jordi Turull defensa públicament posar restriccions a l’empadronament per tal que no es converteixi en un “premi”. Es juga amb un equívoc i és fer veure que totes les ocupacions són mafioses. A veure si ens entenem, el 95% de la gent que ocupa un pis és perquè és pobra i no troba on aixoplugar la seva família. No cal dir que les polítiques de liberalització del sòl d’Aznar, que no s’han retrocedit, van causar la gran crisi dels totxos del 2007 i va aconseguir que es construïssin molts pisos per a gent que no els va poder pagar. I al final va intervenir l’Estat per salvar els bancs. Ara ja té problemes fins i tot la gent benestant. La idea de Junts és: “Hem de mullar-nos i no mirar cap a una altra banda”, nova versió de “no es pot ser bonista”. Bé, us explicaré com va aquesta qüestió. Quan va començar la immigració extracomunitària, un dels grans encerts dels ajuntaments va ser forçar la llei perquè persones amb situació il·legal poguessin empadronar-se. Hi va haver massa gent que en aquell moment va dubtar. Però al final la pressió dels grans ajuntaments d’esquerres catalans va fer possible que a més de l’empadronament se’n derivessin dues grans eines. La primera, que els nens de pares amb situacions irregulars s’escolaritzessin i, segon, que l’empadronament donés dret a la sanitat pública. Hi va haver molts intents del PP d’avortar-ho. El que s’ha aconseguit és que hi hagi hagut una potent política d’integració afavorida pels drets socials (però no els drets polítics). No entenc per què ara parlem d’això quan el problema és molt menor que fa 25 anys. Es vol anar enrere. I que tot plegat impliqui combatre unes polítiques racistes en un poblet on la immigració representa només una tercera part de la mitjana catalana. Si hi ha persones no empadronades, tindrem nenes i nens sense escolaritzar i que quan es posin malalts no podran anar al CAP o a l’hospital. No estic disposat a suportar la manca d’ètica que suposen aquestes polítiques. I si alguns d’aquests nens mor per no tenir diners? Amb mi que no hi comptin. Pel que fa a la ciutat, cal recordar que Junts governa, i Lluís Matas i Marta Farrés haurien de deixar clar que no se sumaran a aquestes propostes de restriccions de drets civils i socials. Algunes coses, entre tots, hem fet bé. Millor que les mantinguem. L’alternativa pot ser paorosa. Hi ha 1.000 famílies ocupant pisos pel fracàs de les polítiques d’habitatge de la democràcia de l’Estat. Voleu que tinguem 2.000 nens pel carrer sense escolaritzar? Sense Seguretat Social? De veritat? Si l’Estat català que proposeu és aquest, no ho aconseguirem mai.