No sé si som conscients de la sort que tenim, a Sabadell, de poder gaudir cada any del festival Embassa’t. Quan en la sempre innecessària defensa de Sabadell com a capital, amb qualsevol pobre egarenc, sento l’argument històric, sento l’argument del benestar, fins i tot sento l’argument del Corte Inglés, entre d’altres, però veig cert conformisme quan el terrassenc de torn s’empara en una suposada superioritat en l’aposta cultural.
Jo opino que darrerament Sabadell ha fet molt bona feina en aquest sentit, però el que és incontestable (i això no ho sento mai com a argument a favor de la nostra evident capitalitat) és que tenim un festivalassu que inaugura la temporada de la millor manera possible. Amb llumetes i foodtrucks i una aposta valenta i coherent i cada any més fina. Un festival tremendo que aconsegueix ser el punt de reunió que fa anys havia sigut –i tampoc gaire– la Festa Major. Aquell a què es refereixen The Tyets quan al principi del seu ja mític “Olívia” diuen: “En aquell festival que tant ens agrada”. Aconsegueix mantenir en un equilibri admirable la frescor de l’emergent i la glòria del consagrat. I tot amb un equip jove i treballador i entregat i sabadellenc. Quin goig.
No és que sigui l’Embassa’t el que ens fa capital, però el fet que una ciutat de segona com Terrassa no el tingui és, si més no, significatiu. Així que, sabadellencs, no vull que calleu i sentiu cap goteta d’assumpció de derrota quan algú d’una ciutat amb complex d’inferioritat us digui que culturalment bla, bla, bla.
Els dieu que no, que nosaltres tenim l’Embassa’t i que és molt més que un festival (comparable, en aquests termes, a un bon festival de jazz o de dansa o de ves a saber quines disciplines), perquè ho és alhora que és el tret de sortida de l’estiu i alhora que és un eix de comunitat preciós per als d’aquí alhora que manté una visió internacional i que programa amb tan bon gust i que, per si tot això fos poc, encara s’hi suma el seu lligam i compromís amb la ciutat i procura promocionar el talent local i ja fa tants anys que funciona i fa les coses bé, i paro perquè no acabaria mai de dir-ne coses bones. Però és que convé, encara que sigui només de vegades, recordar el que tenim i realçar les coses bones que estan a prop nostre. Menys Terrassa, que està a prop nostre però només sobre el mapa.