Renovables sí, però aquí

[Josep Mercadé, periodisme] El 2030, la meitat de l’energia elèctrica que es produeixi a Catalunya ha de ser d’origen renovable. Aquest és el compromís que s’ha fixat la Generalitat, d’acord amb les directives de la Unió Europea que volen aconseguir una reducció del 55% dels gasos d’efecte hivernacle d’aquí a cinc anys. Aquest compromís de fa uns anys ara s’ha d’accelerar per guanyar el temps perdut en la implementació de les renovables. Però tots sabem que les presses no són bones. Des de fa un temps surten com bolets projectes de parcs fotovoltaics i eòlics a la Catalunya rural. La gran conurbació barcelonina sembla reservada per a la construcció de més habitatges per cobrir una demanda creixent. Tot plegat dibuixa un model de desenvolupament que tendeix a fer més insostenible la vida a les grans ciutats. Tenim, doncs, que la principal demanda d’energia elèctrica es genera precisament a l’àmbit metropolità, on viu la major part de la població de Catalunya. En canvi, per cobrir-la es pensa més en el rere país. Allà sembla que hi cap tot el que no es vol a la conurbació barcelonina. Ara bé, quan aquests dies de Nadal els visitants de la metròpoli es van quedar sense serveis de telefonia, pel trencament d’un cable de fibra òptica en zones de muntanya, tot van ser lamentacions. El govern català va sortir dient que això no pot ser i que prendrà mesures. Quan aquestes incidències passen la resta de l’any, i només afecten la gent que hi viu sempre, resulta que no és tan greu. Aquest és un exemple del que pot passar quan omplim de plaques i molins l’entorn rural català. Es modificarà el paisatge i també el clima i quan hi vagi la gent de la metròpoli tothom es queixarà. Què es pot fer per revertir-ho? Doncs posar algunes d’aquestes instal·lacions a la mateixa zona metropolitana. Si parlem de molins, es diu que no hi ha tant vent com en altres indrets del país. Potser sí, cal estudiar-ho bé. En canvi, l’àmbit metropolità del que sí de què disposa és de moltes zones antropitzades. És a dir, espais que ja han estat alterats i transformats. Per tant, es tractaria d’aprofitar, per exemple, mitjanes d’autovies i autopistes per posar-hi instal·lacions de renovables. El problema és que la rendibilitat de la inversió potser no seria tan alta com quan es planteja ocupar un camp de cultiu per omplir-lo de plaques fotovoltaiques. I això no agrada a les grans empreses que avui aposten per invertir en renovables i demà en una altra cosa.