[Editorial, 16 de gener de 2025]
Un treballador de la
indústria guanya, de mitjana, un salari de
32.623,80 euros bruts a l’any, un 15,5% més que els de la construcció (28.234,80 euros) i un 16,5% més que els del sector serveis (28.013,90 euros). La indústria dona
millors salaris i més estabilitat laboral, genera un impacte econòmic a escala local, nacional i global, i comporta atraure i fomentar la
innovació i la
tecnologia a mitjà i llarg termini. Són grans avantatges que, malauradament, no hem sabut veure en les últimes dècades, en què hem deixat perdre gran part del nostre teixit industrial.
“Vam deixar que els vapors es convertissin en habitatges i ens vam adonar que va ser un error”, afirmava ahir l’alcaldessa a la inauguració del Congrés Nacional d’Indústria, que se celebra aquesta setmana a Barcelona. És cert: durant massa anys hem prioritzat l’habitatge i els serveis, i hem menystingut la indústria, sense tenir en compte el llastre que això comportava a escala social i econòmica.
Ens va agradar escoltar l’alcaldessa i qui va ser el seu número 2 fins fa poc, el secretari d’Empresa i Treball, Pol Gibert, defensant la
reindustralització de les ciutats i del país. Sense empreses fortes, sense un teixit industrial potent, acabarem sent el destí turístic i de serveis d’Europa. Nosaltres pensem que som a temps de canviar les coses. Cal passar de les paraules als fets, generar un bon
ecosistema econòmic i fiscal, fer que els
agents privats i els públics vagin de la mà i definir la indústria com un
eix central de país. Governi qui governi, i passi el que passi!
