[Editorial, 18 de gener de 2025]
Hem acomiadat el 2024 amb un augment dels preus del
lloguer del 9,9% a Sabadell. Un pis de 80 metres quadrats es lloga per prop de mil euros, de mitjana, a la nostra ciutat, i a la comarca l’escenari no és gaire més encoratjador. Ens repetim: tornem a dedicar l’editorial del Diari al problema que tenim a l’accés de l’habitatge perquè persisteix, tothom en parla, i
no sembla que hi hagi cap solució a curt termini. Les mesures que s’han tirat endavant fins ara per part del Govern de la Generalitat, com el topall de preus a zones tensionades i l’anunci de més col·laboració publicoprivada, no han resolt la situació, que s’agreuja i sembla no tenir aturador. El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat que limitarà la compra d’habitatges per part d’estrangers, en un intent de frenar l’efecte dels ‘
expats’ en el mercat immobiliari. Mentrestant, el lloguer està més car, i també l’obra nova i la venda de segona mà, tant a Sabadell, com a tota la regió metropolitana i al conjunt del país.
No tenim la recepta ni tampoc l’espai per escriure com resoldre la problemàtica amb l’accés a l’habitatge, però estem convençuts que la solució no implica assenyalar els propietaris, que busquen una renda per complementar els seus salaris o pensions. La solució vindrà d’una
estratègia a gran escala, en l’àmbit estatal, per generar un clima legislatiu, normatiu i impositiu que permeti posar més pisos al mercat i que afavoreixi la construcció dels agents privats. I d’un
full de ruta autonòmic clar.
Necessitem més pisos, i també pisos públics després de més d’una dècada en travessia pel desert,
i posar límits a Catalunya i a l’Estat per evitar les interferències de fons d’inversió i persones estrangeres per frenar un efecte contagi que comença a Barcelona, s’estén per Sant Cugat i arriba fins a Sabadell i més enllà. Hi ha joves amb més de trenta anys que no poden fer front al lloguer i ni tan sols es poden plantejar comprar un pis, i
això va d’oferta i demanda, però també de salaris. Hem de fer un gir de 180 graus i plantejar-nos si volem ser la platja d’Europa, amb els salaris propis del turisme, o recuperar l’embranzida de la indústria i la innovació. Sectors que generen més riquesa a mitjà i llarg termini i que facilitarien que els nostres joves, molt ben preparats,
puguin accedir a l’habitatge que es mereixen.
