És una escola, no la ronda Nord

[Editorial, 30 gener de 2025] Sabadell és el cinquè municipi del país amb més escoles i instituts amb barracons, només per darrere de Tarragona, Manresa, Barcelona i Girona. Som cinquens a Catalunya i primers al Vallès, amb 20 estructures prefabricades, molt per sobre de Terrassa, que en té 14. No és ni la primera ni tampoc serà l’última vegada que lamentem i que denunciem que hi hagi milers de nens i adolescents de la nostra ciutat estudiant en aquestes condicions. Hi ha alumnes de primera i alumnes de segona, n’hi ha que estudien en centres públics que estan al dia i altres que reben classes a escoles amb greus deficiències o en estructures provisionals que no tenen res de provisional. El problema no és ara, s’arrossega des de fa anys. Centres com el Virolet i el Narcisa Freixas van néixer en barracons i així continuen, esperant un equipament definitiu. El problema no són els barracons, el problema és que en aquest país no hi ha hagut prou planificació i pressupost quan hem crescut. Com podem viure en una ciutat de 222.000 habitants amb els serveis de quan n’érem 180.000 o 190.000? El mateix passa amb Catalunya, que ja no té 7 milions d’habitants. Som 8 milions de persones, i creixent, i mentrestant no s’ha invertit en habitatge ni tampoc en serveis públics essencials. Quan un barracó es fa servir durant més d’una dècada, hi ha motius per tenir la sensació que ha vingut per quedar-se. Per compensar aquesta sensació de perpetuïtat, cal demanar a l’administració competent, la Generalitat, que acceleri els tràmits per a les obres. L’excés de normativa i de tràmits i la manca de pressupost no ajuden a avançar. No pot ser que el que fa dues dècades es construïa en dos anys ara n’impliqui deu. És una escola, no la ronda Nord.