El refugi antiaeri del Pau Vila, en un llibre i una exposició: "Hem descobert moltes coses. Ens falta obrir-ho a la ciutadania"

El refugi antiaeri de l’institut Pau Vila torna a emergir, aquest cop en forma de llibre i exposició. El projecte, impulsat pel docent David Palacios, però amb l’ajuda d’un ampli equip de professors i alumnes, fa balanç d’un any intens d’investigació i reivindica, una vegada més, la necessitat d’obrir aquest espai històric a la ciutat.

“Avui es fa la presentació del llibre, que és el recull de totes les històries que hem fet durant aquest any, i de tot el que hi ha històricament darrere l’espai”, explica Palacios. I, en paral·lel a la publicació del llibre, s’ha inaugurat una exposició a l’Espai Foc Ventura, que es podrà visitar fins al 8 de maig. La mostra ofereix un recorregut ampli pel context històric del refugi, des de la industrialització del barri de Gràcia al segle XIX fins a l’actualitat. 

Nous descobriments, antigues demandes

Durant aquest temps, la feinada incombustible de l’equip ha permès descobrir les localitzacions exactes d’entrada a l’indret o trobar una de les portes originals, a Castellar del Vallès, per exemple. També troballes documentals: una de les més recents situa Sabadell en un episodi poc conegut de la postguerra. “Hem sabut que, durant l’any 1942, en el context de la Segona Guerra Mundial i el franquisme, es va utilitzar aquest refugi com a model, perquè es volia mantenir aquest model viu per si hi havia una invasió”, explica Palacios. 

L’espai que avui ocupa l’institut ha tingut múltiples vides: un camp de cereals, el projecte d’una escola durant la Segona República, un refugi antiaeri durant la Guerra Civil, un viver de xampinyons... “I avui és un refugi sota el pati d’una escola”, resumeix.

Malgrat els avenços en la investigació i la difusió, el refugi continua tancat. L’obertura depèn encara d’una primera prospecció arqueològica que permeti avaluar-ne l’estat real. Per això la comunitat educativa demana voluntat política per a obrir-lo a l’escola, i a la ciutadania en general. “Estem molt a la vora, molt a la vora”, assegura Palacios. “Més que metres, centímetres”. Però tot i les reunions amb responsables municipals, el projecte no té encara ni calendari ni pressupost assignat, lamenta el docent.

"Permetria transformar la recerca històrica en experiència directa"

L’equip planteja la creació d’un itinerari de memòria històrica a Sabadell que connecti diversos punts vinculats al passat industrial i bèl·lic de la ciutat per diversos edificis oblidats. “Si s’obre, és un benefici per a tothom”, defensa Palacios, que imagina un projecte amb projecció més enllà de la local.

El refugi ja va ser motiu d’exposició fa uns mesos al Casal Pere Quart. Titulada ‘Recuperem el refugi’, i feta per alumnes i professors, va despertar l’interès de molta gent, van assegurar els impulsors. Precisament, Palacios apunta que el que busquen ara és “difondre al màxim” la història d’aquest espai. La idea de poder baixar a l’espai real “permetria transformar la recerca històrica en experiència directa, fent que l’alumnat entengui de primera mà què va significar aquell refugi”, conclou l’autor del llibre.