Aquells que tinguin el mal costum, si van a comprar al mercat, de preguntar d’on venen determinats productes ho hauran d’anar deixant. L’aliança comercial entre Unió Europea i el Mercosur, integrat pel Brasil, Argentina, el Paraguai i l’Uruguai, farà qüestionar el concepte de proximitat si és que no està ja prou qüestionat. I és clar, serem una mica més globals encara. Bo o dolent? Segons per a qui. De moment, els que han fet més soroll han estat els pagesos.
En canvi, Cambra de Comerç de Sabadell i Centre Metal·lúrgic veuen aquest acord, que eliminarà fins al 91% els aranzels que graven els intercanvis de productes entre el mercat europeu i el sud-americà, com una gran oportunitat per a poder créixer, segons explicaven al diari d’aquest dimarts. Segurament no els falta raó, ja que les expectatives que s’obren són prou llamineres.
El que fa més por, però, és que el nivell d’exigència que la Unió Europea té amb els seus productors no es mantingui amb els productes que vinguin de l’altra banda de l’atlàntic. Això acabaria sent una competència deslleial i podria fer molt mal a les indústries i, sobretot, als productors d’aquí. Segurament, en aquest aspecte, la pagesia i ramaderia coincidirien amb el sector industrial.
El rerefons de tot plegat és molt malèfic i segurament s’allunya dels preceptes més ecològics per a preservar el nostre malmès planeta. Tal com està anant el món, defensar la reducció de residus i altres aspectes que contemplen les diferents directives de la Unió Europea xoquen frontalment amb una realitat de fora de la UE que es passa per l’arc de triomf tots aquests preceptes.
Amb això no vull dir que estigui a favor que no s’apliquin totes les mesures per a poder preservar el planeta per garantir la vida als nostres fills i nets. Però hem d’admetre que els condicionants són molts i que, a vegades, tampoc es predica amb l’exemple.
La darrera mobilització de pagesos i ramaders, tallant importants vies de comunicació a Catalunya, podria comptar amb la simpatia de tots aquells que defensem els productes alimentaris de quilòmetre zero com la millor manera d’evitar un elevat cost energètic que, al cap i a la fi, ens perjudica a tots. Però veure l’empremta de brutícia que han deixat alguns d’aquests talls realment no millora la imatge dels productors.
Netejar l’autopista AP7 haurà costat un dineral, ja que els concentrats van actuar sense cap mena de respecte a l’hora de malmetre una infraestructura que s’ha de mantenir amb els diners de tots siguem o no usuaris. Pot semblar una crítica fàcil, no sé a vosaltres, però les imatges de la retirada de deixalles i la reparació de l’autopista crec que no deixen indiferent a ningú.
A partir d’aquí poden sortir molts dels tòpics que pateixen la gent del sector primari quan es diu que sempre es queixen, però que al cap i la fi guanyen molts diners amb els seus productes. És clar que no podem generalitzar. Aquest és un sector especialment castigat per aquestes normatives de la Unió Europea que dificulten molt la seva activitat.
Per tant, queixar-se dels perjudicis que comportarà aquest acord amb el Mercosur és d’allò més justificat. Malauradament, però, si no és amb el mercat sud-americà serà un acord amb un altre, ja que això de la globalització de l’economia no ho para ni déu.