Catòlics plantegen que ens jubilem als 73 anys

"L’únic que cal per tenir pensions sostenibles és augmentar els sous, disminuir els beneficis empresarials, eliminar els paradisos fiscals i fer que els rics paguin"

24 de juliol de 2026

Llegeixo que uns “experts” volen pujar l’edat de jubilació als 73 anys. Aquests “experts” són de la Asociación Católica de Propagandistas y de la Fundación Universitaria San Pablo CEU. És a dir, són els continuadors de la famosa Asociación Católica Nacional de Propagandistas (ACNdP). Qui era aquesta gent? Eren els seguidors dels carlins i de les opcions més reaccionàries del catolicisme espanyol. De fet, la ACNdP va ser un dels nuclis fundacionals per la construcció del franquisme caracteritzant-lo com a “nacionalcatolicisme”. Un règim feixista beneït pels bisbes que executava demòcrates i que portaven sota pal·li al caudillo fins i tot a l’Abadia de Montserrat (1949 i 1963).

Coses bones d’aquesta gent no se’n poden esperar. Bé, aquests “experts” diuen que ho proposen per “garantizar la sostenibilidad del sistema de pensiones del futuro”. És a dir, aquesta gent són com George Bush, que deia que, per prevenir els incendis forestals, el que calia fer era tallar tots els arbres. El arguments són que cal “recortar el gasto público superfluo”. La despesa pública supèrflua no és mai l’exèrcit o les assignacions a l’església, és clar. 

Un dels arguments més ximples és que hi ha “una esperanza de vida más elevada, lo que significa que los que se jubilan cobran la pensión durante más tiempo”. No diuen que hi ha menys mortalitat infantil i mortalitat al llarg de la vida pel que els any cotitzats augmenten en totes les franges d’edat. Parlen perquè tenen  boca.

L’any 1975, quan manava aquesta gent catòlica, hi havia només 500.000 pensions, ara n’hi ha quasi 10 milions, i durant 50 anys això ha funcionat sense problemes. Però ells diuen que “en menos de tres años las cuentas de la Seguridad Social volverán a ser deficitarias si no se rejuvenece la base demográfica”. Una altra ximpleria. 

Un dels problemes és que “entre 2010 y 2025 el salario medio en España aumentó en torno a un 22%-25%, mientras que la pensión media creció entre un 65% y un 70%”. I no es plantegen que la solució no és reduir les pensions sinó augmetar els sous dels que treballen. Una cosa molt bàsica. 

Volen “implantar reformas que permitan mayores crecimientos del PIB”. Hem vist que un creixement del PIB ha anat acompanyat d’una reducció de les aportacions del capital a l’Estat i un augment de les aportacions del treball. Una element escandalós. “También plantea calcular la pensión sobre el conjunto de la vida laboral cotizada y revisar prestaciones como la viudedad para concentrarlas en los casos de mayor necesidad y recuperar los incentivos fiscales al ahorro privado para la jubilación”. És a dir, reduir les pensions i treure pensions a la major part de les vídues. Molt bonic. I afavorir les pensions privades que vull recordar que el 2008 totes van fer fallida.

Ostres, ostres. Aquesta gent privilegiada depenen de la Conferencia Episcopal Española. 

És veritat que la ciència i la despesa en salut pública a Espanya té un efecte que és la millor salut de la gent. Ara bé, fer-nos treballar fins als 73 anys és, per el 90% dels treballadors, una salvatjada. Us imagineu iaies de 73 anys pujant a bastides a 40 ºC? Amb tanta ximpleria algú al final perdrà la compostura.

L’únic que cal per tenir pensions sostenibles és augmentar els sous, disminuir els beneficis empresarials, eliminar els paradisos fiscals i fer que els rics paguin. I la caritat cristiana, on l’han deixada?

Escull Diari de Sabadell com la teva font preferida de Google